Cal Pons de Vallbona d'Anoia ***

La casa s’aixeca amb una planta rectangular sòlida i equilibrada, i es distribueix en tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. A sota, gairebé amagats com a memòria del passat, s’hi troben dos antics cellers i dos patis interiors que aporten llum i respir a l’interior de l’edifici.

La façana, recoberta amb morter de calç blanca, transmet una imatge senzilla però elegant. Les cantonades i les obertures, fetes amb pedra de turo, dibuixen els contorns de la casa i en ressalten l’estructura. A la planta baixa s’obren dues finestres i dues grans portes de pedra amb forma d’arc: una amb una línia més suau i l’altra semicircular, com si fossin dues entrades que expliquen silenciosament la llarga història de la casa.

Al primer pis, quatre obertures ordenen la façana. Les dues de l’esquerra mostren una decoració de pedra treballada amb petits relleus en forma de rostres, testimonis del gust artístic d’altres temps. Amb els anys, una d’aquestes finestres es va transformar en balcó. A la banda dreta, dues balconeres s’obren cap al carrer amb petites plataformes de pedra de cantonades arrodonides i baranes de ferro forjat. En una d’elles hi queda gravada la data de 1862, una petita empremta del pas del temps. Al centre de la façana, un rellotge de sol esgrafiat, incorporat l’any 2005, recorda el ritme pausat de les hores.

A l’interior, la planta baixa conserva encara l’ànima de la casa antiga. El vestíbul, amb grans lloses de pedra al terra, condueix cap a l’antiga cuina, on es manté el foc tradicional i una gran xemeneia que devia escalfar llargues vetllades. També hi trobem els dos cellers: un de més modern, cobert amb voltes de maó i amb grans dipòsits rodons on antigament es feia i es guardava el vi, i un altre de més antic, amb una volta de pedra que parla d’èpoques més llunyanes.

Un dels patis interiors dona accés a aquests espais, mentre que al segon pati s’hi amaga un element singular: una cavitat excavada a la roca que servia per mantenir els aliments frescos, com una petita nevera natural d’altres temps.

El primer pis era l’espai de la vida familiar. Les habitacions i una gran sala central devien acollir el dia a dia de la casa. Algunes portes encara conserven decoracions amb figures d’àngels i formes vegetals, petits detalls que aporten un toc d’elegància i que, com la resta de la casa, expliquen en silenci fragments d’història.