Can Creus i Can Carrión de Vallbona d'Anoia

Vallbona d'Anoia - escut

Ajuntament de Vallbona d’Anoia

Carrer Major, 110

08785

Tel: 93 771 80 02

vallbonadanoia.cat

[email protected]

Can Creus i Can Carrión de Vallbona d'Anoia

Can Carrión és una torre d’estiueig situada dins d’una finca aïllada envoltada per un jardí tancat. L’edifici, de planta rectangular, consta de semisoterrani, planta baixa i primer pis, i està coronat per una coberta plana d’on sobresurt el badalot de l’escala amb teulada a quatre aigües de teula esmaltada.


La façana principal, orientada a llevant, presenta tres obertures per planta, amb la porta d’accés a la planta baixa i una balconada amb barana de ferro forjat al primer pis. La resta de façanes mantenen una composició regular de finestres i balcons. Totes les obertures són allindanades i emmarcades amb morter blanc.


La façana, arrebossada amb morter de tonalitat ocre i amb les cantonades ressaltades, queda rematada per una barana superior amb pilastres prefabricades.


La torre fou restaurada l’any 2010 sota la direcció de l’arquitecte Carles Solsona Piña.

Can Creus és una magnífica casa d'estiueig aixecada a principis del segle XX. És un edifici de tres pisos d'arquitectura molt sòbria amb petits elements ornamentals a la porta principal i a les obertures de les finestres. És una expressió de la importància de la millora de la comunicació que va representar l'arribada del ferrocarril a la població i que va permetre l'inici d'una implantació turística de l'època.

Curiositats

A començaments del segle XX, Catalunya vivia un període d’intensa activitat industrial. Barcelona, en particular, s’havia consolidat com un dels principals centres fabrils de la península Ibèrica. La tradició manufacturera, l’esperit emprenedor de la burgesia catalana i la proximitat als mercats europeus van afavorir el desenvolupament de nombroses indústries vinculades al tèxtil, al paper i als productes derivats.


En aquest context de creixement i dinamisme industrial s’inscriu la figura de Josep Carrión Cervera, propietari d’una fàbrica de caixes de cartró establerta a Barcelona. La Gaceta de Madrid de l’11 de juny de 1907 esmenta José Carrión Cervera com a fabricant de caixes de cartró i articles de paper. La seva fàbrica, situada al carrer Bailèn, formava part d’aquella xarxa d’empreses que alimentaven el teixit productiu de la ciutat i donaven resposta a les necessitats d’embalatge d’una economia en plena expansió.


La capacitat productiva de l’empresa era notable: s’hi fabricaven més de 10.000 caixes diàries, destinades tant al mercat interior com a l’exportació. Durant els primers anys del segle XX, l’empresa visqué un període de creixement i consolidació, ampliant progressivament la seva presència als mercats europeus. Les caixes de cartró produïdes a Barcelona viatjaven així més enllà de les fronteres espanyoles, testimoni de la vitalitat industrial catalana d’aquell temps.


Després de la mort de Josep Carrión Cervera, la raó social de l’empresa passà a denominar-se «Viuda de José Carrión», una fórmula habitual en el món empresarial de l’època que permetia mantenir la continuïtat del negoci familiar. Anys més tard, la gestió de la fàbrica recaigué en Josep Oliver Ferrer, que el 1917 es casà amb Josefa Carrión, vinculant així novament la direcció de l’empresa amb la família fundadora.


Amb el pas de les dècades, però, l’entorn econòmic va experimentar profunds canvis. La progressiva obertura de l’economia espanyola i la creixent competència internacional, juntament amb la manca d’una renovació tecnològica significativa en els processos productius, van anar reduint l’activitat de la fàbrica. Allò que havia estat una empresa pròspera dins del panorama industrial barceloní va entrar progressivament en declivi.


Finalment, durant la dècada de 1970, la producció de caixes de cartró cessà definitivament, posant fi a una trajectòria empresarial que havia acompanyat durant dècades el desenvolupament industrial de Barcelona i que constitueix avui un petit però significatiu testimoni de la història econòmica catalana.

Torna a dalt