Ajuntament de Subirats
Plaça de l'1 d'Octubre (Sant Pau d'Ordal)
08739
Tel: 93 899 30 11
Oficina de Turisme de Subirats
Estació Vitivinícola de Subirats
08739
Tel: 93 899 34 99
Ajuntament de Subirats
Plaça de l'1 d'Octubre (Sant Pau d'Ordal)
08739
Tel: 93 899 30 11
Oficina de Turisme de Subirats
Estació Vitivinícola de Subirats
08739
Tel: 93 899 34 99
Els orígens de la capella de Sant Sebastià de l’Ordal es remunten a època medieval. Ja al segle XV (1414) consta l’existència d’una capella en aquest mateix indret, inicialment dedicada a Sant Esteve, fet que evidencia una continuïtat de culte antiga en aquest punt del terme de Subirats.
L’edifici actual correspon principalment a una reconstrucció del segle XVIII, concretament de l’any 1782, moment en què la capella s’integra dins el conjunt de la finca de Can Ravella. Aquesta intervenció consolida l’estructura que ha arribat fins avui, en el marc d’un entorn agrícola i de propietat rural consolidada.
Durant la Guerra del Francès (1808–1814), la capella va ser ocupada i reutilitzada temporalment, com va succeir amb altres edificis religiosos de la zona, en un context d’inestabilitat i ús militar del territori.
Com es comentava anteriorment l’advocació actual a Sant Sebastià no és original. Aquesta denominació s’hi incorpora amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola, en un procés habitual de reconfiguració de titularitats religioses en capelles rurals.
L’escut de la façana
Un dels elements més destacats de l’edifici és l’escut situat a la façana principal. Es tracta de l’escut del comtat d’Olzinelles, vinculat a la propietat de Can Ravella.
Aquest escut va ser concedit pel papa Lleó XIII l’any 1883 a Hermenegild d’Olzinelles i de Tos, propietari del mas. La peça heràldica presenta tres alzines, amb la central lleugerament més baixa, i està coronada amb corona comtal, símbol del títol nobiliari.
Es troba col·locat a sobre del portal d’entrada, conjuntament amb la inscripció de l’any 1782, corresponent a la reconstrucció de l’edifici.
En aquell període, era una pràctica relativament habitual que les famílies propietàries de grans masos o finques rurals incorporessin els seus escuts heràldics a edificis vinculats al seu domini, incloent-hi capelles privades. Aquest gest no només tenia una funció identificativa, sinó també simbòlica: reforçava la presència del llinatge sobre el territori i projectava prestigi social.
En aquest context, l’escut present a la façana de la capella no s’ha d’interpretar com un element religiós, sinó com una expressió d’afirmació patrimonial i estatus aristocràtic dins l’estructura rural del Penedès del segle XIX.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències