Capella del beat Ferran Saperas a Santa Maria de l'Alba de Tàrrega

Segons expliquen Joan Novell, diaca i historiador i mossèn Josep M. Vilaseca, en els goigs editats en lloança del beat Ferran Saperas i Aluja: “nasqué al poble d'Alió (Tarragona), el dia 8 de setembre de 1905. El seu pare Josep, feia de paleta i treballava les terres familiars. La seva mare Escolàstica Aluja, tenia cura de la família i de la casa. Aquest matrimoni va tenir tres fills: el Joan, el Ferran i el Romà. Fou una família treballadora, humil i religiosa.

Ferran i els seus germans van ser batejats als pocs dies d'haver nascut i la mare els ensenyà a fer el senyal de la creu, a resar el Parenostre, a pregar cada dia a la Mare de Déu i a portar- se bé. Tots els diumenges i festes, pares i fills, anaven a missa. Ferran va ser escolà. Va assistir a catequesi a la parròquia i als 9 anys va fer la Primera Comunió. No va deixar mai de combregar, quan assistia a missa i cada dia, procurava resar el Sant Rosari. A l'escola del poble va aprendre a llegir, a comptar, a escriure i algunes nocions d'Aritmètica, de Geografia i d'Història Sagrada. Dels 16 als 18 anys treballà de cambrer a la ciutat de Valls, i dels 18 als 21 anys, una família de Barcelona l'acollí com a dependent de la seva botiga de queviures. Va fer el servei militar a la caserna de Santiago a Barcelona on va ser assistent del coronel del regiment. Si podia, anava cada dia a missa al Santuari del Cor de Maria dels Claretians i allí el Senyor el va cridar. Així, Ferran el 14 d'agost de 1929, fou admès al noviciat dels Missioners del Cor de Maria, a la ciutat de Vic. Tenia 10 anys més que els seus companys novicis. El dia 15 d'agost de 1930, a Vic, va fer els primers vots, com a religiós.

El seu primer destí fou el Seminari Menor d'Alagó (Saragossa). Ben aviat, però, el 13 d'octubre fou destinat a la Comunitat de Cervera (Lleida). Fou cuiner, infermer, porter i sabater. El juliol de 1936, quan esclatà la guerra, es dispersà la Comunitat de Cervera i la del Mas Claret. Al germà Ferran, els milicians de Cervera el detingueren al poble de la Rabassa. Un dia durà el seu martiri moral, després de dur-lo a una casa de prostitució a Cervera i a dues de Tàrrega, sense aconseguir que renunciés a la seva castedat repetint moltes vegades: "Mateu-me; però això mai". Finalment, sofrí el martiri físic, la nit del 13 d'agost de 1936. Aquell martiri tan inhumà dugué a un grup de targarins a pregar per ell, incrementant-ne en nombre, any rere any, amb una gran fidelitat durant 78 anys, fins a la seva beatificació.

El dia 21 d'octubre de 2017, l'Església l'ha declarat Beat, en un acte celebrat a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. El dia 29 d'octubre, es celebrà una missa d'acció de gràcies a l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, presidida per monsenyor Xavier Novell, Bisbe de Solsona, i concelebrada per nombrosos sacerdots i claretians. Es beneí la Capella Sepulcral on es poden venerar les seves restes mortals.

La Parròquia de Tàrrega ha construït la nova capella del beat Ferran Saperas amb els donatius dels fidels parroquials i devots del germà Ferran, màrtir de la castedat. Les pintures al fresc han estat realitzades per Josep Minguell Cardenyes. La imatge del beat ha estat esculpida pel jesuïta Cinto Casanovas. El desig és venerar tan gran testimoni i alhora animar a les noves generacions a viure una vida de fe, amb autèntica fidelitat.”