Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet

El carrer Major de Santa Coloma de Gramenet és fruit bàsicament de dos moments de prosperitat. Un primer moment emmarcat en el creixement agrícola i demogràfic del segle XVIII, que va fer que Santa Coloma desenvolupés l’explotació de la vinya, cultius de secà  i cultius de regadiu, a banda i banda del riu Besòs, i que tingués 731 habitants el 1786. D’entre el masos d’aquesta època (Can Zam, Can Calvet, Can Dordal, Can Mariner...) destaca el de Can Selva al núm. 44 del carrer.

La masia de Can Selva , concebuda inicialment com a edificació aïllada, va ser utilitzada com escola a finals del segle XIX. Posteriorment es va adaptar amb una important transformació a la realitat del seu entorn urbà. És una masia que inicialment devia ser de tres cossos, com la majoria de la zona. Té tipologia basilical -tot i que li manca un cos- amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dos vessants. La façana, arrebossada, té portal adovellat de punt rodó, finestres amb llinda i brancals de pedra i tres obertures de punt rodó en el pis superior. Manté la porta dovellada, la finestra del pis i les arcuacions de les golfes, totes de pedra, així com un rellotge de sol fet amb rajoles de ceràmica.

Després d’un segle XIX caracteritzat per la inestabilitat política, els desastres naturals, les epidèmies i les guerres, a finals de segle va rebre els primers inicis d’industrialització, fonamentalment de teixits i pells i els primers immigrants de fora de Catalunya. A aquest moment podria correspondre Can Met als números 37-39 del carrer. A partir d’aquest moment es va crear un ambient de creixement urbà amb un moment destacat en la dècada 1910-1920, quan es van produir a Santa Coloma fets que van marcar urbanísticament el futur del poble com l’edificació de la nova església parroquial o Església Major o la construcció del primer pont sobre el riu Besòs, obrint noves vies de comunicació. Elements propis de l’eclecticisme i del modernisme, com els motius ornamentals i el treball de la forja feren la seva aparició en aquest espai, dotant-lo d’arquitectures pròpies d’una emergent burgesia industrial.