El Castell de Pallejà respon a un gran casal fortificat de tipus quadrat amb portal adovellat d’arc de mig punt amb escut al damunt i finestres de tipus quadrat, sobrealçat tardanament, cap al segle XVIII-XIX, quan s’afegiren unes garites a la part alta dels angles. Consta de quatre nivells i el sobrealçat a manera de golfes. Entre el tercer pis i el sobrealçat una cornisa els separa recorrent tota la façana. El Castell de Pallejà està documentat des del segle XII.
Cinc serien les fases constructives que s’han determinat a partir de l’anàlisi històric i tipològic del Castell: edifici anterior al 1590 del qual només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres al primers dos nivells; edifici del 1590 que respon a l’aspecte que té actualment, quan s’afegeixen dos pisos; modificacions de tipus ornamental i decoratiu del segle XVII; modificacions dels segles XVIII i XIX, quan s'afegeixen les golfes actuals juntament amb les garites i el matacà; i les diferents modificacions del segle XX, bàsicament internes, per adequar l’edifici als diferents usos culturals que se li han volgut donar.
Diverses han estat les utilitzacions d’aquest gran casal. Així a la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem i durant la Guerra del Francès (1808-1814) s’utilitzà la fortificació com a caserna militar. Al segle XX l’edifici adquirí funcions culturals. Cap als anys 50 es construí el teatre, als anys 70 es van habilitar diverses dependències pel museu municipal i als anys 80 i per altres entitats de tipus cultural.
Curiositats
Pintures murals del castell de Pallejà
PODEU VISITAR-LES VIRTUALMENT EN 360º
A l'interior i al mur de les actuals escales d'accés a la biblioteca, es conserven unes pintures al fresc magníficament restaurades possiblement corresponents a la capella del castell. Aquest espai religiós estava situat sobre el recinte del cups que actualment es poden veure gràcies a la desaparició del sostre que dividia ambdós espais.
L'estat de conservació de les pintures quan es va procedir a la restauració era lamentable degut a diversos incendis, l'entrada d'aigua de la pluja en haver-se esfrondrat el sostre... fet que provocava que passessin gairebé desapercebudes.
D'autoria desconeguda podem datar-les al segle XVII, amb algunes modificacions al segle XVIII. S'efectuaren amb la tècnica de pintura a la calç sobre morter també de calç i sorra. Els pigments de les pintures són d'origen mineral: negre, ocre groc, siena torrat, ombra natural, blanc.
A la part central del paret principal s'observa damunt un sòcol amb decoració geomètrica, un escut heràldic envoltat de decoració floral i geomètrica i presidit pel símbol marià de l'Ave Maria a la part superior. Podem llegir clarament "Escut de ..". Un lema envolta el perímetre de l'escut: "Santa ria Concepcion..."
Al mur lateral també trobem una altra creu damunt un núvol, al costat d'un hàbit d'un religiós, representació dibuixada damunt un sòcol geomètric.
Visita Virtual 360°