Malgrat el seu aspecte medieval, el Castell de Perafita, també conegut com a Castellnou, no és una fortalesa d’origen feudal. L’edifici actual és una construcció de principis del segle XX, aixecada seguint els cànons del romanticisme i el neogòtic, sobre les restes d’una antiga masia fortificada: el Mas Puig, documentat des del període medieval.
El Mas Puig va tenir un paper rellevant en la història local durant la Guerra de Successió (1705–1714). El seu propietari, Jaume Puig de Perafita, va ser un destacat partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria i signant del Pacte dels Vigatans. Aquesta implicació va tenir conseqüències greus: la masia va ser cremada per les tropes borbòniques com a represàlia.
Després de la destrucció del mas, el lloc va quedar marcat pel record històric fins que, segles més tard, s’hi va construir l’edifici actual, concebut no com a element defensiu sinó com a residència senyorial amb aparença de castell, seguint una moda molt estesa a Europa entre finals del segle XIX i inicis del XX.
El Castell de Perafita presenta una arquitectura inspirada en els castells medievals europeus, però amb una funció exclusivament residencial i ornamental. L’edifici té planta quadrada, murs de pedra i diversos volums annexos que li donen una silueta irregular i pintoresca.
Destaca la presència de torres als angles, més altes que el cos central, coronades amb teulades piramidals de pissarra, un element característic dels castells d’estil centreeuropeu. Les façanes incorporen finestres geminades, arcs decoratius i detalls neogòtics que reforcen la imatge romàntica del conjunt.
A la façana principal s’hi poden observar elements heràldics, com escuts ornamentals, que aporten un aire nobiliari a l’edificació. Tot i això, no s’hi troben estructures pròpies d’una defensa real, com espitlleres funcionals o muralles, fet que confirma el seu caràcter simbòlic i estètic.
Tot i ser una propietat privada, el castell s’ha convertit en una imatge icònica de Perafita i forma part dels itineraris culturals i patrimonials del Lluçanès, destacant com un exemple singular d’arquitectura historicista en un entorn rural.
Curiositats
Tot i anomenar-se “castell”, el Castell de Perafita mai no ha tingut una funció militar. És, en realitat, un exemple de “castell romàntic”, una recreació idealitzada del passat medieval molt popular entre les classes benestants de l’època.
La figura de Jaume Puig de Perafita, vinculat a la defensa de Barcelona el 1714, converteix l’indret en un espai carregat de memòria històrica, tot i que l’edifici actual sigui molt posterior als fets.
Un element singular és l’escut heràldic de la façana, amb símbols com àligues i creus, que no corresponen necessàriament a una nissaga medieval concreta, sinó que sembla respondre a un llenguatge decoratiu propi del moment de la seva construcció.
