Ajuntament de Balenyà
Plaça Josep Espona, s/n
08550
Tel: 93 889 83 85
Ajuntament de Balenyà
Plaça Josep Espona, s/n
08550
Tel: 93 889 83 85
Amb el pas del temps, aquell espai va donar lloc a un edifici d’una ambició molt diferent: l’actual Ajuntament i Centre Cívic i Cultural. Projectat per Enric Miralles amb la col·laboració de Carme Pinós, l’edifici interpreta el solar de la Pista amb una arquitectura que prioritza el moviment, la llum i la complexitat espacial. La construcció s’articula en tres cossos superposats que s’obren cap a llevant i creen un volum esglaonat que es desplega sobre el terreny. L’estructura de bigues i gelosies —present tant a l’exterior com a l’interior— genera un ritme visual constant, un diàleg entre parts plenes i buides que trenca la idea d’un edifici compacte i estàtic.
A l’exterior, les rampes situades a la façana de llevant connecten les diverses plataformes i terrasses, convertint els accessos en recorreguts graduals que acompanyen el desnivell natural del lloc. A dins, el cor de l’edifici és una gran sala d’alçada considerable que rep llum zenital, i des d’on s’organitzen els diferents espais mitjançant passarel·les, escales i trams inclinats. Aquesta combinació de nivells, entravessaments visuals i variacions de llum crea una experiència de circulació gairebé coreogràfica, una manera d’habitar l’edifici que recorda l’interès de Miralles per l’arquitectura com a moviment i no pas com a objecte estàtic.
El 1994, aquest edifici va ser finalista del Premi FAD d’Arquitectura, un reconeixement que reforça la singularitat i la valentia d’una obra que, encara avui, continua despertant mirades i interpretacions diverses.
Curiositats
Enric Miralles: l'arquitectira com a gest vital
Enric Miralles va ser molt més que un arquitecte: va ser un creador capaç de convertir cada projecte en una aventura poètica. Amb ell, l’arquitectura deixava de ser només construcció per esdevenir un llenguatge, una manera d’habitar el món amb sensibilitat i llibertat.
Llicenciat a l’ETSAB el 1974, Miralles aviat va destacar per una mirada inconformista i profundament humana. Els seus primers passos, al costat d’Albert Viaplana i Helio Piñón, el van portar a impregnar-se de les pulsacions de Barcelona i a participar en projectes que avui formen part del seu paisatge emocional, com la Plaça de Sants.
El 1983, amb Carme Pinós, va iniciar un període de descobriment intens. Les seves obres d’aquells anys —com el Tir amb Arc o el Cementiri d’Igualada— van revelar un llenguatge propi i inconfusible: formes que s’insinuen, corbes que dialoguen amb el terreny, materials que expliquen històries. Cada projecte era un gest delicat, una invitació a sentir l’espai d’una manera nova.
Als anys noranta, ja de la mà de Benedetta Tagliabue, va assolir una maduresa creativa excepcional. Junts van fundar l’estudi EMBT, un laboratori de curiositat i experimentació on tot era possible. Del seu treball conjunt van néixer obres tan vibrants com el Mercat de Santa Caterina, el Parlament escocès o el subtil Pavelló de la Meditació a Unazuki. Arquitectures que respiren, que juguen, que celebren la vida.
Tot i la seva desaparició prematura l’any 2000, la força de Miralles continua intacta. Gràcies a la determinació de Benedetta Tagliabue, EMBT segueix sent un referent creatiu, mantenint viu l’esperit d’un arquitecte que va saber veure el món amb ulls de nen i rigor de mestre.
Enric Miralles ens va deixar escultures habitables, paisatges emocionals i una manera d’entendre l’arquitectura que continua inspirant generacions. El seu llegat és un record constant que l’espai pot ser poesia, joc, memòria i futur alhora.
