Al segle XIV hi ha grans canvis al centre de Balaguer amb l'expulsió dels jueus, la configuració de la plaça Mercadal i l'ampliació de les muralles. Un seguit d'obres civils i religioses (pont de Sant Miquel, església de Santa Maria, convent de Sant Domènec...) influiran en el canvi d'aspecte de la ciutat.
Les muralles com a teló de fons de la ciutat, la meravellosa façana que el carrer del Pont ofereix al riu i el gran espai obert del Mercadal tanquen una densa trama de carrers i passatges irregulars de característiques excepcionals. Destaquen també les places interiors com la Plaça del Pou i la Plaça de Sant Salvador i l'antic safareig públic, "la Reguereta".
Text: guiabalaguer.com
Curiositats
Josep Vallverdú a “Catalunya visió. La Segarra, El Segrià, La Noguera, La Llitera, El Baix Cinca”: "Centre l’atenció a la Plaça del Mercadal, centre neuràlgic de la ciutat: “La noblesa dels porxos de les places antigues de Catalunya ha estat cantada tòpicament —amb bellesa, però tòpicament— pels poetes. Però mai no diríem prou de l’encís d’una bona plaça porxada. Aquest racó de la de Balaguer, part superior dreta, deixa només un carrer estret per on enfilar-se cap a la muralla i un dels portals que en resten. Per sota, no podem esguardar el sostre de bigues sense un sentiment d’imminent ensulsiada, però encara no hi ha perill. A voltes, veureu un cavall de reforç i fins i tot un bigot respectable de ferro que suporta per sota el ventre tibant de les bigues no substituïdes a temps. El temps ha obert les ferides seques i acolorides que només ell sap fer a la pedra i als arrebossats. Dins la penombra dels porxos s’obren les botigues, aquestes botigues que encara reclamen el propi poeta, on veureu al costat d’un producte de la més asèptica tècnica i llampant presentació, una trena d’alls amb tota llur impudícia, i un fregall al costat d’una crema embellidora del cutis i un matamosques vora mateix de la cansalada fresca. La plaça de Balaguer, els dissabtes, té un mercat ebullent i verdejant: aquest racó desapareix sota un bigarrament de cotxes i camionetes i, segons a quines hores, hi deu haver més gent a la plaça que no en cabria en tota la ciutat.”
Text: Ruta literària per Balaguer
