Festa Catalunya - Fires i Festes de Catalunya

El claustre de Poblet es troba adossat al mur nord de l'església amb la qual es comunica a través d'una porta romànica. Va ser construït en fases successives, substituint fins i tot sales anteriors. Se suposa que cap a començaments de la segona meitat del segle XII ja estava projectat a jutjar per l'estructura de les voltes llises i apuntades, típiques del primer Cister. La seva ubicació al nord de l'església no és la més comuna perquè se solen col·locar al costat de la paret sud del temple.

La part més antiga correspon a la galeria sud, d’estil romànic, amb arcs dobles de mig punt descansant en dobles columnes, inscrits ens arcs de descàrrega gòtics. A les altres galeries desapareixen les dobles columnes i l'únic fust és octogonal i cada arc és dividit per dos arcs apuntats trilobulats i timpans calats amb rosasses quadrilobulades.

La decoració es centra en capitells i mènsules amb temes geomètrics i vegetals molt variats. La seva obra es va inic iniciar el segle XII en el estil romànic, però la volta de creueria es va acabar ja en el XIII. Inicialment constava de sis trams que posteriorment es van ampliar a set, que van donar com a resultat un claustre rectangular en lloc de quadrat.

Durant el regnat de Jaume I el claustre rebé un gran impuls. L'elevació final de les voltes de creueria es va fer a mitjans del segle XIII, al mateix temps que la renovació dels edificis annexos de la galeria est. L'any 1302 es va dur a terme l'ampliació de l'espai claustral quan es van eliminar el dormitori de conversos. L'estructura de les galeries utilitza pilars cruciformes que porten columnes adossades als seus fronts i cantonades i arcs oberts a cada tram ocupats per tres arcs apuntats lobulats a l’intradós sobremuntats una gelosia de cercles. Aquests pilars separen els diferents trams de la galeria.

El claustre presenta una arquitectura cistercenca severa i harmoniosa complementada amb alguns motius ornamentals en els capitells de les columnes, motius molt senzills, geomètrics i vegetals. La variada ornamentació fa ús de: palmetes simples, entrellaçats i trenats (en els capitells de la sala capitular), fulles lanceolades, fulles d’acant i cimacis. El seu acabat traspua la influència del Languedoc. L’element diferencial el trobem a la porta de l’atri de l’abat Copons (entre la Porta Reial i el Claustre), decorada amb capitells romànics tardans completament diferents dels de la galeria sud a tocar de la paret de l’església.

Les seves galeries es convertiren en el lloc escollit per destacats membres de les nissagues de la noblesa catalana per a ser enterrats i també per abats del monestir.

En el nostre recorregut per les seves galeries podem veure la cuina amb els seus fogons i al seu costat el refectori o menjador del monjos, una àmplia i allargada sala de volta apuntada amb finestrals de doble esqueixada.