Claustre Major del monestir de Santes Creus ***

El claustre és una de les peces més significatives de Santes Creus, no només per la seva qualitat artística, sinó també per ser el primer claustre gòtic construït a la corona d'Aragó. S'aixecà per encàrrec de Jaume II, amb el propòsit de crear un entorn digne per acollir el que havia de ser el panteó de la dinastia. Jaume II i Blanca d'Anjou no només hi aportaren la voluntat i els recursos necessaris, sinó que hi van introduir els corrents artístics més avantguardistes del moment per convertir Santes Creus en un referent.

Les obres s'iniciaren cap al 1313, sobre l'espai d'un claustre més antic del qual només queden indicis en el templet. L'estil del templet, auster segons els canons del Cister, innovació i la qualitat. De la mateixa manera, la temàtica mundana dels capitells devia contrastar amb les pintures gòtiques, de temàtica religiosa, que decoraven les parets del claustre i de les quals només queden mostres.

Les obres del claustre es van donar per finalitzades el 1341, tot i que amb el temps s'hi van haver de fer intervencions, com la del 1503, per treballar en les traceries dels arcs. El claustre mostra, així, una evolució estilística entre el romànic i el gòtic flamíger, present, sobretot, en els capitells i les traceries.

Al marge de l'estil, la distribució dels edificis al voltant del claustre conserva el model dels monestirs cistercencs establert per Bernat de Claravall. L'església es troba a la banda nord; a l'est, l'armarium, la sala capitular i l'accés al dormitori, que se situa al primer pis; al sud, davant del templet, hi havia l'antic refetor, al costat de la cuina. Les dependències del costat oest, destinades tradicionalment als llecs, van desaparèixer, possiblement per l'ampliació del claustre cap a aquest costat.

El claustre era, doncs, l'eix que articulava la vida quotidiana de la comunitat. Per als monjos era un lloc de lectura, meditació, estudi, passeig o de relació dins la quotidianitat monàstica. El claustre, però, també és un espai mortuori, on es reuneixen els sepulcres de diverses famílies nobiliàries, moltes d'elles vinculades a la conquesta de Mallorca.

El claustre es construí amb el patrocini de Jaume II i la reina Blanca d'Anjou. A la seva mort, el 1310, la reina va deixar un llegat per a la realització de l'obra, que es va completar amb aportacions de Jaume II. Per aquesta raó, els seus escuts, la flor de lis de la casa d'Anjou i les quatre barres de la Corona d'Aragó s'alternen a les claus de volta de cadascuna de les galeries.

Al claustre hi ha dues portes que condueixen a l'església. Els monjos entraven per la porta de la Lliçó, situada més a prop de l'absis, i els germans llecs, per la més propera als peus de l'església. A través d'ella, accedien al lloc que els corresponia dins el temple. Sobre la porta de la Mongia, per on entraven els monjos a l'església, apareix un conjunt escultòric d'alabastre policromat referent al Judici Final (segle XIV), format per un Crist Jutge, tres àngels portadors dels instruments de la Passió i un monjo en actitud de pregària, identificat com l'abat Francesc Miró (1335-1347).

Restes pictòriques a les parets del claustre indiquen que havien estat decorades, tot i que se n'han conservat poques imatges. Sobre la porta de l'antiga capella de Sant Benet es troba un fresc dedicat a l'Anunciació. L'obra s'atribueix a Ferrer Bassa i es data entorn del 1340, és a dir, a les acaballes de la construcció del claustre. La pintura es troba força malmesa i només se'n conserva un terç del total. El color s'ha esvaït i parts de les figures de la marededéu i l'àngel s'han perdut. El marc arquitectònic que les envolta també es troba força desdibuixat.