Ajuntament de Les Cabanyes
C/ Bisbe Torras i Bages, 6
08794
Tel: 93 892 10 48
Ajuntament de Les Cabanyes
C/ Bisbe Torras i Bages, 6
08794
Tel: 93 892 10 48
La cuina d’una vil·la romana: funcionalitat entre fum i foc
A l’interior d’una vil·la romana, lluny del luxe dels mosaics i els jardins, s’hi amagava un espai essencial però poc refinat: la cuina. Coneguda com a culina, aquesta estança era el centre de l’activitat alimentària, marcada per la senzillesa dels seus recursos i la intensitat del seu ús diari.
El cor de la cuina era el foc obert, o focus, construït habitualment amb pedra o maó. Sense fogons moderns ni sistemes avançats de ventilació, els aliments es preparaven amb flames o brases, fet que convertia l’espai en un ambient sovint carregat de fum. Així la graella encastada a ran de taulell (en castellà encimera) tenia dessota un petit forn de llenya o carbó que permetia la cocció dels aliments i escalfar els líquids. Aquesta manca de comoditats explica per què la cuina acostumava a situar-se en zones secundàries de la casa.
Moltes vil·les també disposaven d’un forn, imprescindible per a l’elaboració del pa, base de l’alimentació romana. A més, els utensilis reflectien una tecnologia simple però efectiva: olles de ceràmica, paelles metàl·liques i morters per triturar ingredients i elaborar salses.
L’emmagatzematge d’aliments era clau. Grans recipients com els dolia permetien conservar productes bàsics com oli, vi o cereals, així com el popular garum, una salsa de peix fermentat molt present en la dieta romana.
Malgrat la seva importància, la cuina no era un espai de prestigi. La seva gestió queia sovint en mans d’esclaus, encarregats de preparar els àpats per als habitants de la vil·la. Així, entre fum, calor i activitat constant, la culina es consolidava com una peça imprescindible en el funcionament quotidià del món romà.
Curiositats
A les cuines de les vil·les romanes, el dia començava amb el foc encès i l’aroma de pa recent fet. Lluny de la sofisticació que sovint s’associa amb Roma, l’alimentació quotidiana estava marcada per la proximitat i la temporada: cereals, verdures i oli d’oliva constituïen la base d’una dieta funcional però sorprenentment rica en matisos.
El blat era l’ingredient essencial. Amb ell es preparaven pans i farinetes, com la puls, considerada durant segles el plat principal de les classes populars. A aquesta base s’hi afegien llegums com llenties i cigrons, així com verdures habituals —cols, cebes i alls— que aportaven consistència als àpats diaris.
La carn, tot i ser present, no ocupava el centre del menú. El porc era el més consumit, seguit d’aus de corral i, en menor mesura, xai. A les zones properes al mar, el peix guanyava protagonisme, sovint conservat en salaó per allargar-ne la vida útil. Un dels elements més característics era el garum, una salsa de peix fermentat que funcionava com a potenciador de sabor omnipresent a la cuina romana.
Les fruites —figues, raïm, pomes— completaven la dieta, fresques o seques, mentre que la mel servia per endolcir plats i elaborar postres senzills. Tot plegat es cuinava en espais modestos, amb focs oberts i recipients de terrissa, en una cuina més pràctica que no pas ornamental.
Així, les vil·les romanes reflectien una manera de menjar basada en l’equilibri entre recursos disponibles i tradició, una dieta mediterrània primerenca que, amb variacions, ha arribat fins als nostres dies.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Vil·la romana de Sant Valentí ***