Convent de Sant Agustí a Torroella de Montgrí-L'Estartit

El Convent de Sant Agustí és una illa sencera de pedra i memòria on el temps sembla haver deixat capes superposades, com fulls d’una mateixa història.

Fundat el 1396 per l’orde dels agustinians, el convent va viure segles de vida religiosa fins a la seva exclaustració arran de la desamortització de 1835. Des d’aleshores, l’edifici ha conegut una existència canviant: espai d’escola, de serveis i d’usos diversos, fins a convertir-se avui en equipament públic, després de successives rehabilitacions que n’han preservat l’essència.

El que més captiva encara és el claustre, nascut al segle XVII i d’arrel renaixentista, amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes que es multipliquen al pis superior, com si la llum jugués a repetir-se. Al centre, el brocal de la cisterna —ara coronat per una escultura moderna— conserva el record de l’aigua com a pols de vida silenciosa.

Malgrat les pèrdues —com l’antiga església conventual o la capella dels Dolors, desapareguda el 1936—, el conjunt manté una presència serena. Entre la gran portalada barroca i les empremtes noucentistes de Jeroni Martorell, el convent es desplega com un palimpsest arquitectònic on cada època ha deixat la seva veu.

Avui, quan la llum recorre els porxos i el silenci omple el claustre, el Convent de Sant Agustí ja no parla només de religió o de funció, sinó de temps: un espai on la pedra encara sembla recordar tot allò que ha viscut, amb una calma gairebé emotiva, com si el passat no hagués marxat mai del tot.