El 1598 els frares agustins de Tarragona va decidir establir-se a
L’element arquitectònic més destacat del conjunt el constitueixen les dues ales existents del claustre, un dels pocs claustres renaixentistes conservats a Catalunya, obrat en l’estil anomenat de l’escola del Camp. Les galeries baixes, obra de Pere Blai, daten de 1632, d’estil dòric i coberta de trams d’aresta romana. Les galeries altes, d’ordre jònic i amb doble ritme d’arcades daten de l’últim quart del segle XVII i la coberta superior és ja del segle XVIII.
L’església presenta una portalada típicament renaixentista rematada per un frontó triangular obert on dues figures infantils nues sostenen l’escut familiar dels Ripollès. Per damunt tan sols s’obre una rosassa. La façana resta rematada per una cornisa esglaonada.
El 1811, amb la guerra del francès, el recinte es va fortificar i amb la desamortització de les ordres religioses el 1835, l’edifici va esdevenir hospital i parròquia. Més endavant diverses ordres (pares del Sagrat Cor de Maria, jesuïtes, claretianes,...) feren ús de les instal·lacions. Tot i que es continua coneixent com a convent de Sant Agustí, des de 1902, per la utilització com a casa d’exercicis que en feren el pares del Sagrat Cor de Maria, la titularitat del temple és compartida.
