El convent de Sant Antoni de Pàdua, construït entre 1697 i 1747 seguint els cànons de l’arquitectura barroca, fou fundat pel franciscans, amb l’acord del consell de la vila, del bisbe de Solsona i de la duquessa de Cardona, a la partida de les Pedrisses i prop de la creu de l’Home Mort. L’edifici ha sofert moltes transformacions i només se’n conserva una part, en la qual hi ha l’església (sense culte des de la desamortització dels ordres religiosos portada a terme per Mendizábal), rehabilitada com a casa de cultura, i altres dependències, en mans privades, que s’han utilitzat com a habitatges.
L’accés principal a l’església és una portalada adovellada damunt la qual hi ha un plafó amb un relleu d’uns braços que es creuen sobremuntats per una creu i una fornícula buida amb peanya. La capçalera de l'església es resolt amb un moviment ondulant coronat amb una creu, i dues esferes de pedra a banda i banda. La resta de la façana presenta dos portes d’accés senzilles i un portal amb llinda que data del 1697. Al primer pis trobem cinc finestres rectangulars i dos portes balconeres amb barana de forja. La planta següent presenta una galeria amb finestres d'arc de mig punt i una porta balconera amb reixa de forja.
