El convent franciscà de les Llagues de Sant Francesc, davant de l’estació del ferrocarril, ocupà el mateix lloc on s’havia ubicat el Priorat de sant Jaume, dependent de la canònica de sant Vicenç de Cardona, regint-se per les regles aquisgranesa primer i agustiniana des de l’any 1090, tal com feia l’abadia cardonina. Des de mitjan segle XV acollí les funcions parroquials. Amb la secularització de les canòniques agustinianes portada a terme pel papa Climent VIII l’any 1592 la canònica de Calaf es va convertir en col·legiata, es va separar de la de Cardona, mantenint únicament cinc canonges. Va perdre les funcions parroquials, que passaren a la capella de sant Miquel, dins de la vila, que esdevindria l’actual església parroquial de sant Jaume. El 1639, quan s’inaugurà la nova església parroquial, el Priorat restà abandonat.
Entre 1715 i 1729 els franciscans que havien rebut del prior de Calaf i del batlle de la població el solar de l’antiga col·legiata de sant Jaume hi construïren el nou convent. Amb l’exclaustració de 1835 va passar definitivament a mans privades.
D’aquest element únicament es conserven els murs exteriors de l’església -destaca la porta barroca d’accés d’estil classicista flanquejada per columnes toscanes de fusts llisos adossades i timpà semicircular molt decorat- i el claustre renaixentista d’un sol pis amb pilars i motllures clàssiques molt simples, que denoten una gran sobrietat constructiva.
