En un dels extrems del carrer Major, tot just quan s’acabaven els porxos, hi havia una antiga creu de terme, datable a finals del segle XIV i que fou traslladada a finals del segle XIX al cementiri inicialment i que des de l’any 2001 es conserva al Museu arqueològic i etnològic municipal.
La creu de terme que proposem no es correspon a la cita anterior però si que ens ajuda a entendre la funció d’aquest tipus de creus termenals. És un tipus de creu que es situava prop de les entrades principals de les poblacions o a redós d’un antic camí; el seu origen és bastant incert, tot i que possiblement senyalaven les fites d’un terme municipal o parroquial o també eren una forma de saludar als viatgers, fent al mateix temps la seva funció religiosa: una mena de recordatori de fets o personatges bíblics, protagonitzats gairebé sempre per Crist Crucificat, la Mare de Déu, apòstols, sants i profetes.
En l’actualitat trobem una altra creu de terme en un dels accessos a la població, de factura simple i contemporània. Només apareix esculturat una de les seves bandes amb un Crist Crucificat. Al capitell, quadrangular, s’hi representen en cada una de les cares, l’Alfa i Omega, la primera i darrera lletra de l’alfabet grec clàssic i la forma com es denomina a Jahvé a l’Apocalipsi de Joan l’Evangelista, la data de construcció amb xifres romanes -1971- i una imatge femenina en acció de beneir. A la base hi ha esculpit l’escut de Juneda.
