Creu de terme de Vinyols i els Arcs

Situada a l’encreuament entre els camins de Sant Joan i de Cambrils, és una creu de ferro amb els símbols d’Alfa i Omega als braços.

En les pàgines més enigmàtiques de l’Apocalipsi de Joan, la divinitat és evocada amb un nom carregat de solemnitat i eternitat: Alfa i Omega. No és només una expressió simbòlica, sinó una metàfora immensa del temps i de l’existència. L’alfa, primera lletra de l’alfabet grec; l’omega, la darrera. Entre aquestes dues fronteres hi habita tot allò que neix, respira i desapareix. Seria, en la nostra llengua, com parlar de la “A fins a la Z”, però amb una profunditat gairebé còsmica, com si cada lletra fos un batec de l’univers.

Quan aquest títol apareix atribuït a Jahvè, sovint va acompanyat d’un aclariment encara més revelador: “el principi i la fi”. Així, la figura divina no és presentada només com un creador, sinó com la presència eterna que abraça l’origen i el destí de totes les coses. És l’alè inicial i l’últim silenci, la llum que encén el primer matí i l’ombra serena que tanca l’horitzó.

Amb el pas dels segles, aquest símbol va transcendir les pàgines sagrades i fou adoptat pels primers cristians com una imatge de plenitud absoluta, de perfecció completa i d’infinit. Alfa i Omega es convertí en un emblema de totalitat: allò que ho conté tot, allò que no deixa res fora. Encara avui, aquesta expressió manté una força poètica i espiritual extraordinària, capaç d’evocar la idea d’un amor etern, d’un destí inevitable o d’una veritat que existeix més enllà del temps humà.

A l’encreuament hi apareix el Crismó, el símbol més antic i solemne de Crist. Està format per dues lletres gregues entrellaçades: la X (khi) i la Ρ (rho), inicials de la paraula ΧΡΙΣΤΟΣ, és a dir, “Crist”, que significa “l’ungit”. Les dues formes es fusionen en un sol traç, com si el símbol volgués unir en una mateixa imatge la humanitat i el diví.

Sovint, el Crismó va acompanyat de les lletres Alfa i Omega, situades a cada costat. Aquestes lletres, la primera i l’última de l’alfabet grec, evoquen les paraules de l’Apocalipsi de Joan: “Jo soc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi.” Així, el símbol es converteix en una imatge d’eternitat, d’un Déu present des de l’origen fins al final dels temps.