El dipòsit, construït l’any 1897, és una obra d’enginyeria hidràulica de notable qualitat constructiva. L’espai interior s’organitza en dues naus de planta rectangular, separades per una filera de sis pilars. A cadascun d’aquests pilars s’hi adossen quatre arcs: dos de formers, que uneixen les pilastres entre elles, i dos de torals, que connecten els pilars amb les pilastres adossades als murs perimetrals. Les cobertes es resolen mitjançant voltes de quatre punts, executades en pedra i revestides amb rajola, una solució que garantia solidesa i durabilitat.
L’estructura supera els tres metres d’alçada i resta protegida dins un cos exterior rectangular, parcialment encastat a la roca. Aquest recinte presenta petits òculs de ventilació que afavorien la conservació de l’aigua, així com una coberta plana. A la part inferior, els murs de pedra són atalussats, un recurs constructiu que reforça l’estabilitat de l’edifici davant la pressió del terreny i del volum emmagatzemat.
Durant dècades, aquest dipòsit va ser una peça essencial en el sistema d’abastament d’aigua del poble. Recollia l’aigua procedent de les Soberanes i del pou de la vila, assegurant el subministrament a la població. Actualment, continua formant part de la infraestructura hidràulica local, ja que impulsa l’aigua fins al dipòsit de l’Eral, des d’on es distribueix a la resta del nucli urbà.
La seva conservació constitueix un valuós testimoni del patrimoni industrial i de les solucions tècniques emprades a finals del segle XIX per garantir l’accés a l’aigua potable.
