La prehistòria recent de l’Europa central, entre el Neolític i l’Edat del bronze, es coneix sobretot per la construcció d’innombrables monuments megalítics. Si retrocedim en el temps uns cinc mil anys, l’home, que fins aleshores havia viscut a l’aire lliure, es comença a establir en valls que possibiliten els conreus, en poblats formats per cabanes circulars. Van aprendre a iniciar el procés de transformacions tècniques, humanes i econòmiques. És el moment que es comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del moviment del sol i les estrelles. La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Quant a aquest darrer canvi, el religiós, les creences dels prehistòrics a l’entorn del Més Enllà feien que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana: tombes monumentals fetes amb grans lloses, que es construïen entre el IV i el III mil·lenni aC.
Enmig dels boscos i suaus elevacions de la Llacuna, allà on el silenci sembla guardar encara la memòria dels primers pobladors, s’alcen les restes del sepulcre megalític de Comallagosa, una de les empremtes més antigues i misterioses de la presència humana en aquestes terres. El monument, discret però carregat de simbolisme, reposa prop de la riera de Mediona, envoltat de pins i vegetació, com si la natura hagués volgut protegir durant mil·lennis aquest espai sagrat dedicat al record dels morts i al culte ancestral de la vida eterna.
El sepulcre de Comallagosa és una cista megalítica datada entre el final del Neolític i el Calcolític, amb una cronologia aproximada situada entre el 2000 i el 2500 aC. Es tracta d’una estructura de planta circular, de caràcter funerari, que forma part del conjunt de testimonis prehistòrics documentats a la zona de la Llacuna.
Actualment, el monument conserva dues lloses de pedra disposades en posició vertical i una tercera situada arran de l’actual nivell de circulació del terreny. No es conserva, en canvi, la llosa superior que hauria actuat com a coberta i tancament de la cambra funerària.
Per les seves característiques i la seva proximitat geogràfica, es considera que aquest sepulcre podria haver format part d’un mateix sistema funerari vinculat a la necròpolis de la Rovira, situada molt a prop de l’indret. Aquesta relació reforça la interpretació del conjunt com un espai d’enterrament compartit per les comunitats prehistòriques que van habitar el territori.
La seva troballa s’afegeix a d’altres exemples del megalitisme anoienc: Tres Reis i Maioles a Rubió, Plans de Ferran a Argençola i inscultures de Sant Esteve de Ferriols a Bellprat.
