El Castellot o castell de Perafort dels Pallaresos

El Castellot: la fortalesa oblidada que encara vigila el Camp de Tarragona

El Castellot continua observant el paisatge des d'un petit promontori de 141 metres situat al límit dels Pallaresos. Malgrat que avui només en resten alguns murs, contraforts i la traça d'un recinte que el temps ha anat esborrant, aquest indret conserva una força especial. La seva silueta discreta recorda que durant segles va ser una peça estratègica en la defensa del territori i un testimoni privilegiat de la història medieval del Camp de Tarragona. Conegut també com a Castell de Penallonga, Castell de Perafort, Castell de Bofarull o simplement Castellet, El Castellot continua despertant l'interès dels estudiosos i dels visitants que busquen descobrir un patrimoni sovint desconegut.

El Castellot: per què ocupava un emplaçament tan estratègic?

La ubicació d'El Castellot no és fruit de l'atzar. El penyal on s'aixeca domina visualment els actuals termes de Perafort i Puigdelfí, un punt privilegiat des d'on era possible controlar els camins i detectar qualsevol moviment sospitós.

Quan el Camp de Tarragona es trobava en una zona de frontera entre els territoris cristians i els dominis musulmans, aquest tipus de construccions tenien una funció essencial. El Castellot no era una gran fortalesa preparada per suportar llargues campanyes militars, sinó una torre de vigilància fortificada integrada dins la xarxa defensiva que protegia el territori després de la conquesta de Tarragona.

Com era El Castellot en els seus orígens?

Les restes conservades permeten situar l'origen d'El Castellot al voltant del segle XII. En aquella primera etapa es va construir una gran torre senyorial que constituïa el nucli principal del conjunt.

Actualment només es conserva una part del mur original, on encara són visibles diverses espitlleres, reforçades posteriorment amb dos grans contraforts. Les marques deixades per les antigues bigues indiquen que El Castellot disposava probablement de dues o tres plantes.

Amb el pas dels segles, el conjunt es va ampliar fins a formar un recinte emmurallat d'uns cinc-cents metres quadrats. Al seu interior hi havia un pati central, diverses dependències i una cisterna destinada a garantir l'abastament d'aigua, un element imprescindible en qualsevol fortificació medieval.

Quins senyors van habitar El Castellot?

La història d'El Castellot també és la història dels seus propietaris. Les primeres referències documenten la vinculació del castell amb la família Plegamans, una de les nissagues que van participar en l'organització del territori després de la conquesta.

Durant el segle XIV, El Castellot passà a mans de la família Ribes. La documentació també recull que l'any 1391 el rei Joan I vengué diversos drets sobre el castell de Penallonga a l'arquebisbe Ènnec de Vallterra.

A mitjan segle XV els Ribes acabaren traspassant El Castellot a l'Arquebisbat de Tarragona, que en mantingué la propietat fins al segle XIX. Posteriorment passà a la família Bofarull, fet que explica una de les denominacions populars amb què encara és conegut.

Per què El Castellot presenta tan poques restes?

Una de les grans incògnites que envolten El Castellot és la desaparició de bona part de les seves estructures. Tot i que encara es poden identificar murs, contraforts, la cisterna i diferents fonaments, sorprèn l'absència del gran volum de pedra que havia de formar el castell.

Els investigadors consideren probable que els materials fossin reutilitzats en construccions properes al llarg dels segles. També s'ha apuntat la possibilitat que una part important de les restes continuï soterrada. Sense una excavació arqueològica de gran abast resulta impossible confirmar aquestes hipòtesis.

A tocar del recinte destaca una gran barraca de pedra seca construïda durant el segle XX, testimoni d'un paisatge agrícola que va transformar profundament l'entorn d'El Castellot.

Què fa especial El Castellot avui?

La grandesa d'El Castellot no es mesura per l'alçada dels seus murs, sinó per la capacitat d'evocar una època en què el territori es construïa des de petites fortificacions com aquesta. Cada resta conservada ajuda a imaginar un recinte que va controlar els accessos al Camp de Tarragona durant segles i que va anar adaptant-se als canvis polítics i senyorials.

Visitar El Castellot és descobrir un patrimoni discret, allunyat dels grans circuits turístics, però carregat d'història. Entre les pedres erosionades, les espitlleres i els contraforts encara es percep la presència d'una fortificació que, malgrat el pas del temps, continua vigilant silenciosament la plana tarragonina, mantenint viva la memòria medieval d'aquest racó del territori.