Ermita de Santa Caterina a Torroella de Montgrí-L'Estartit

L’element decoratiu més important de la capella és el retaule dedicat a Santa Caterina que trobem a la capçalera. El moble, en forma de tríptic poligonal, ocupa tota la paret de l'absis i per la part de baix reposa al damunt d'un basament. És obra de Joan Torras i va ser finalitzat l'any 1702 i daurat el 1724 per Fèlix Pi de Sant Andreu de Llavaneres. És un tríptic poligonal, de dos pisos i àtic, que presenta diverses escenes de la vida de la santa.

Segons descriu textualment Josep M. Compte Casademont a “L’activitat retaulística en temps del barroc a la vila de Torroella de Montgrí. El retaule de Santa Caterina: Joan Torras”:  “La distribució de les imatges i els relleus historiats pel retaule no son un fet casual, l'emplaçament obeeix a uns codis eclesiàstics molt ben traçats. Pel que fa la verticalitat del retaule, la part central sempre en constitueix l'eix principal i s'hi representen els fets mes importants. Als laterals, a la part dreta de l'altar, que correspon al costat de l'Epístola de l'església, hi trobarem les escenes que representen l'ensenyament i saviesa de les doctrines, mentre que a l'esquerra, l’anomenat costat de l'Evangeli, se'ns mostren les escenes que tenen a veure amb la llei de Jesucrist. Quant a la seva horitzontalitat, a mesura que anem ascendint també ho fa el seu grau de transcendència. Així no es un fet casual que a la part mes baixa del moble hi trobem les úniques decoracions geomètriques de tot el retaule, son els elements decoratius utilitzats pel heretges protestants.

Anàlisi del retaule

El retaule esta dedicat a santa Caterina d'Alexandria, ates que els relleus historiats reflecteixen els principals passatges de la vida d'aquesta santa. La data d'acabament del moble, l'any 1702, la trobem esculpida a les grades que hi al damunt de l'altar.

En alçada, el retaule consta de: sòcol, bancal, dos pisos o cossos i àtic, i en amplada d'un carrer central i dos laterals. Els motius ornamentals son tots vegetals i de factura molt naturalista, les fulles d'acant s'entrellacen amb una gran varietat de tipus de flors i fruits, dels nous cultius arribats d’Amèrica n'observem la flor de la patata i el gira-sol. A mes, tota aquesta decoració, ja sigui en baix relleu, esculpida o pintada, es combinava amb els nombrosos caps d'angelets repetits a tot el retaule.

Pel primer pis Joan Tarras utilitza mitges columnes salomòniques, mentre que al segon pis les substitueix per pilastres. A cada un dels vuit pedestals, lloc d'on arranquen d'aquests elements esculturals hi situa la figura d'un àngel. Eren de dimensions considerables i la seva funció era il·luminar el retaule. Tant els quatre àngels querubins del primer pis com els quatre del segon han desaparegut.

L'entaulament es la peça horitzontal que separa el primer pis del segon. La seva decoració es molt senzilla però molt explícita; a la part mes baixa, al fris, hi trobem la icona del miracle de la roda, el símbol fa referencia a un dels tres atributs de la santa: la virginitat. Mentre que a la part mes elevada de l'entaulament, el frontó, hi podem contemplar l’àguila amb els raïms: un símbol eucarístic.

Als dos extrems del sòcol hi ha els escuts de santa Caterina. A la part interior, a cada banda de l'altar, uns plafons decorats amb motius vegetals molt ondulats d'on sobresortia un angelet esculpit amb molt relleu, la funció era la mateixa que els anteriors; aquests també foren espoliats durant la guerra civil.

Com podem observar, el carrer central trenca l'horitzontalitat respecte els laterals, això fa que el calaix on esta situada santa Caterina s'endinsi clarament al segon cos, aquest fet produeix que la figura de la patrona resti mes destacada. Tant la imatge com el plint on esta situada son elements moderns. L'antiga verge d'origen gòtic va desaparèixer durant la guerra civil.

El calaix en forma de pastera on esta ubicada la imatge de la verge esta totalment ornamentada amb motius vegetals. El repeu de la base es molt elegant i a les parets laterals hi trobem dos bustos de santa Caterina, ambdós fan referencia als altres atributs de la santa: un per la seva saviesa i l'altre pel seu martiri. Deis bustos hi ha un detall que cal tenir en compte: la cadeneta que porta al coll que fa referencia als orígens grecs de la llegenda o realitat de santa Caterina d'Alexandria. La coberta del calaix te forma de baldaquí i la part interior esta decorada amb el relleu d'una preciosa rosa.

Els relleus historiats es troben al bancal, al primer i al segon cos. A continuació en farem una breu lectura per ordre cronològic, ja que creiem que es el mes adient per a aquest retaule.

El primer relleu es al primer cos, a la nostra esquerra. Es tracta de les esposalles místiques de Caterina, l'escena evoca un dels somnis que la santa va tenir a la seva infantesa. Al relleu hi ha el nen Jesús que, en braços de la Verge Maria, entrega l'anell de prometatge a Caterina. Tres àngels acaben de completar l'escena.

Al bancal, però ara a la nostra dreta, s'hi plasma l'aprenentatge de santa Caterina . L'hagiografia ens diu que Caterina era una joveneta de bona família que va viure a final del segle III a Alexandria i que va rebre una solida instrucció filosòfica i teològica. Aquí la jove, acompanyada de la seva mare, estan assegudes en una cambra mentre escolten pacientment les lliçons d'un monjo. Deduïm pel color i la forma de la vesta que el monjo es benedictí. A la finestra de l'habitacle hi podem divisar un paisatge: es el mateix que trobarem en el camí de descens de l'ermita en direcció a Bellcaire.

Al primer cos, seguint per aquesta mateixa banda dreta, hi ha representada la discussió de santa Caterina amb els doctors. La jove vol convèncer de la veritat de les seves doctrines a l'emperador i als seus savis; malgrat que no ho aconsegueix, el sobirà, encisat per la seva bellesa, li ofereix un lloc al seu palau. Mentre a la llegenda Caterina s'enfronta als ritus pagans del romans, al retaule, per la indumentària del personatge, es un mandatari musulmà.

Al segons cos, i també començant per la nostra dreta, hi veiem plasmada la flagel·lació de santa Caterina. Segons ens diu un antic escrit, ella no volgué accedir als desitjos de l'emperador, ja que es considerava consagrada a Crist i així mateix la seva esposa. El governant, cec d'ira, va manar que la despullessin i la fuetegessin. La nuesa de la verge representada en aquest relleu es una de les imatges mes insòlites de la retaulística barroca catalana; possiblement ates la laïcitat del temple, la representació va passar intencionadament desapercebuda davant les atentes mirades de les visites pastorals.

A un altre relleu del segon cos, el de la nostra esquerra, hi trobem el passatge de santa Caterina a la presó. Després d'esser colpejada, l'emperador va manar que la tanquessin, incomunicada i privada d'aliments, en un calabós durant dotze dies. Durant aquest temps, un colom blanc va vetllar per la seva salut i al dotze dia se Ii va aparèixer Deu envoltat d’àngels per enfortir-li la fe. Tot seguit, fou l'emperador que la reclama, absort per la seva salut i bellesa i contrariat per les reiterades negatives de les seves peticions i la poca efectivitat dels seus mètodes, va manar fer construir una infernal maquina de tortura. L'autor del retaule, tant en aquesta escena com en l'anterior, la de flagel·lació, utilitza el cànon de talla curta abans citat, un recurs tècnic en desús que Joan Torras va recuperar dels inicis del barroc. Aquest fet també es posa de manifest en les dues traces que l'autor presenta en el contracte del retaule.

L'episodi següent ens fa tornar al bancal, al relleu central, on veiem el miracle de la roda. Així, tan bon punt l'artefacte es va posar en marxa, un àngel amb els seus raigs va fer saltar les rodes guarnides amb claus i serres dentades en mil trossos que, al dispersar-se'n els fragments, van matar tots els soldats no creients. A l'escena els soldats que queden dempeus porten una cuirassa d'or i al terra hi resten els soldats morts. Caterina, pletòrica al centre de la representació, no deixa de mirar l'àngel virtuós, mentre que al fons, a la dreta, Jesús, impassible amb la ma al pit, contempla el miracle produït pel seu pare. El conjunt es francament bucòlic, el plafó queda completat pels costats amb unes precioses cornucòpies repletes flors.

Flanquejant la seqüencia anterior, als pedestals de les columnes del carrer principal hi trobem uns perfils d'home i de dona dins una orla molt ben decorada. Aquestes figures, que sempre han generat molts interrogants, son Jesús i santa Caterina. Si les observem atentament, veurem que duen un cercle sagrat damunt del cap i la indumentària que vesteixen es daurada. Per la seva posició ens recorden un festeig, al damunt de les orles, uns capets d'angelets no se'n perden detall. Remuntant el primer cos, a les ornamentacions que tanquen els extrems del retaule hi tornem a trobar els amfitrions del moble, però aquest cop en forma de busts esculpits en un notable baix relleu. L'autor ens torna a fer referencia al consagrament de la parella i ens recorda la humanitat dels personatges, vestits amb les millor robes com si d'unes festes nupcials es tractes.

Un altre relleu del bancal, a la banda esquerra, es la decapitació de santa Caterina. L'emperador esta disposat a perdonar-la, però la santa no vol renunciar a la seva religió ni tampoc vol acceptar les altres proposicions, per això ordena que sigui decapitada. Moments desprès de l'execució de les seves ferides no en sortí sang, sinó llet.

Finalment, al carrer central, a l'alçada del segons pis hi ha esculpida l'ascensió de santa Caterina. Els cos incorrupte es traslladat a la muntanya del Sinaí a mans de tres àngels.

Al bell mig de l’àtic, s'hi veu l'escultura d'un àngel serafí que, amb el so d'una trompeta, anuncia l'arribada de la santa al cel; l'instrument musical ha desaparegut. Tot seguit, al mateix àtic però a l'alçada dels carrers laterals, uns medallons que contenen una santa Caterina tota embolcallada amb or i amb el símbol de la roda esculpit al pit, ens subratllen la trilogia de la seva santedat. Per acabar, a l'extrem dret de l’àtic veiem un pelicà, símbol eucarístic de caràcter redemptor. El de l'esquerra ha desaparegut, però a causa de la simetria del retaule tant pel que fa l'estructura com per la decoració, hem de suposar que l'altre era idèntic”.

La capella conserva una destacada decoració pictòrica als murs interiors, amb un conjunt harmònic de motius florals a les arcades de la nau. Destaquen quatre plafons laterals amb sant Magí, sant Antoni Abat, sant Segimon i sant Pau ermità. Al sostre hi ha representades santa Elena, la Mare de Déu, santa Eulàlia i una quarta figura poc identificable.

Al presbiteri, la volta central mostra la Coronació de la Mare de Déu, amb Crist ressuscitat, Déu i la Creu sostenint la corona, envoltats per una aureola amb l’Esperit Sant al centre. També s’hi representen nombrosos sants, bisbes i serafins en un espai celestial.

Aquests frescos, que cobreixen el presbiteri i la nau central, foren realitzats pels figuerencs Fernando Segovia i el seu ajudant Joan Tapies l’any 1726. Cal destacar també dues pintures a l’oli de Joan Pau Casanoves (1723), amb escenes de la vida de Santa Caterina: la Disputa amb els doctors i els Esposoris místics.