Església de Sant Joan Baptista d'Olesa de Bonesvalls

La tipologia de les restes conservades de la primitiva església de Sant Joan Baptista , tot i que desconeixem la data de la consagració d’aquest temple, ens porten a datar-lo a començament del segle XI. Documentalment, però, el primer esment com a església parroquial data de 1183, dins el domini del Castell de Carvelló, sota el patronat del qual restaria fins el segle XV.

El mur lateral a migjorn de l'església, correspondria a la primera església románica de Sant Joan, anterior a l’edifici de l’Hospital. Conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fosar. Aquesta edificació románica de dimensions reduïdes és mantingué intacta fins el segle XV. El 1520 es començà a construir la rectoria i entre aquesta construcció i mitjan segle XVIII s’afegiren diferents capelles laterals ( capella de la Mare de Déu del Roser, capella de Sant Rafael, capella de la confraria de la Preciosa Sang...). El 1732 es beneïren tres campane s i el 1740 es va colocar el retaule de Santa Madrona.

Tot i el seguit d’afegits, l’església es va quedar petita i s’optà per bastir-ne una de més gran d’estil neoclàssic. El nou temple es beneí el 24 de juny de 1777. En aquesta època també es remodelà la rectoria. La nova església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici d'una sola nau rectangular, amb tres capelles per banda, coberta amb volta de canó de cinc trams entre arcs torals i cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines, símbol de Sant Joan Baptista, i volta de quart d'esfera a l'interior. La porta és d'arc escarser amb la data 1776 a la dovella central. Sobre la porta hi ha un rosetó rematat per un ull de bou. El campanar, adossat al costat esquerre, és de 1808. És un campanar de base quadrada sobre la qual s’aixequen dos cossos amb les arestes escairades, coronat per una balustrada. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge, que data de 1956.

Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, i a sota es conserva la pica bautismal. Adossades a l'església hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia, construïda on hi havia el cor de l’antiga església, té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. Conserva grafits dels segles XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble, que aparegueren en la reconstrucció portada a terme el 1948, doncs el 27 de juliol de 1936 el lloc havia estat saquejat i expoliat.

Els altars de les diferents capelles estaven dedicats a: a la dreta, Sant Isidre (barroc, de mitjan segle XVIII), Nen de Praga o Santíssim Nom de Jesús (de mitjan segle XVI) i Roser (neoclàssic, de 1596); a l’esquerra, Sant Crist (neoclàssic), Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona (neoclàssic, de mitjan segle XVIII) i Sagrat Cor (d'inicis del XIX) Tots eren de fusta menys el de l'Altar Major, dedicat a Sant Joan Baptista (neocàssic, de 1810) i el del Sagrat Cor obrats d'estuc de guix.