Fins l’any 1927, Martorelles, Martorelles de Baix, restà unida a Martorelles de Dalt, avui Santa Maria de Martorelles. Amb la segregació es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial. Fins aleshores l’església de Santa Maria havia proporcionat les funcions religioses a ambdós nuclis, exceptuant comptats oficis religiosos portats a terme a les capelles privades de les masies de Can Sunyer (capella de Sant Martí) i de Can Carrencà (capella de Sant Domènec).
L’obra es va haver d’ajornar per la guerra civil i la postguerra i no va ser fins l’any 1956 quan es va beneir la primera pedra de la nova església de Sant Joaquim, advocació en honor a Joaquim Pont Puig, que va donar el terreny per a la seva construcció. El 1959 el bisbe auxiliar Mons. Narcís Jubany va beneir el temple, encara que les obres no estaven finalitzades. Fins l’any 1976 no es va constituir com a parròquia.
En un extrem de la façana sud s’alça el campanar de tres pisos amb coberta a doble vessant. Petits contraforts exteriors reforcen la nau d’un edifici de maó vist amb sòcol de pedra.
L’església parroquial de Sant Joaquim és un edifici de planta basilical amb coberta suportada per arcs de diafragma molt típics del gòtic català, entre els quals s’obren tres capelles a banda i banda. El presbiteri està decorat amb pintures murals i la il·luminació del temple es fa a través dels vitralls que hi ha sobre les capelles, que representen els Sagraments i l’escut de la vila de Martorelles. Actualment l’entrada es situa a la banda est.
