Església de Sant Rafael de la Selva del Camp

Església de Sant Rafael de la Selva del Camp

L’església i el convent de Sant Rafael foren fundats gràcies a la voluntat testamentària de Rafael Ripollès, ric comerciant de la vila, que va destinar els seus quantiosos béns a la fundació d’aquest convent de carmelites descalços, establerts temporalment al convent de sant Agustí, on s’enterraren les despulles del seu benefactor fins el trasllat al nou convent de sant Rafael.


L’any 1658 es posà la primera pedra de l’església de Sant Rafael. El 1667 el convent es donava per acabat i el 1696 s’inaugurava l’església. Durant la guerra del francès el convent es convertí en hospital i fou saquejat. Una vegada refet el 1814 va patir els efectes de dues exclaustracions, una de temporal durant el Trienni Liberal i la definitiva de 1835. Entre 1846 i 1847 s’hi van traslladar les monges paüles i la seva activitat escolar i hospitalària que portaven a terme a Santa Llúcia. L’edifici actualment manté la seva activitat docent, no així la comunitat de paüles.


L’església de Sant Rafael, d’obra de paredat, és d’una sola nau amb capelles laterals. La coberta de la nau és de volta de canó amb llunetes. Al creuer s’aixeca una cúpula sobre petxines. La capella major presenta volta bufada o volta de quatre punts, també anomenada de mocador per la forma que pren, resultant de seccionar l’hemisferi d’una cúpula esfèrica amb quatre plans verticals. La porta d’accés al temple, sota l’aixopluc d’un pòrtic, és de línies clarament renaixentistes, rematada per un frontó entretallat o obert al mig del qual hi ha l’escut carmelità. Damunt de l’arc del pòrtic apareix l’escut del fundador i damunt seu s’obre una capella amb imatge de Sant Rafael de factura renaixentista rematada per frontó ondulat. La façana resta rematada per un frontó triangular corresponent a l’espai de la nau central i perfils descendents als laterals.
Torna a dalt