Ermita de Santa Margarida de Vilobí d'Onyar ***

L'ermita de Santa Margarida és una capella romànica amb una tipologia arquitectònica pròpia de finals del segle XII i principis del XIII. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, que a l'interior deixa veure les marques de l'encanyissat, sense absis diferenciat. La façana, refeta al segle XVII, té un portal adovellat flanquejat per dues finestres quadrangulars amb les dates inscrites a les llindes de 1665, una d'elles amb un motiu ornamental de fulla de roure. Al costat de la porta hi ha una pica de pedra encastada. Sobre l'entrada s'alça el campanar d'espadanya construït amb rajol que actualment no té campana. Està precedida d'un ampli porxo amb coberta a dues aigües sostingut per pilars de pedra.

Quant a obertures a la façana de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada més ampla de fora que de dintre. La façana de migdia també presenta una finestra de doble esqueixada, aquesta de la mateixa amplada a l'interior que a l'exterior i col·locada a un nivell més baix que l'altre. Al seu costat hi ha una fornícula rectangular. Al mur de ponent, prop de l'accés hi ha un sarcòfag de pedra amb el relleu d'una creu.

Tenia un important retaule de la primera meitat del segle XIV, un políptic de pintura al tremp sobre fusta. De les cinc taules, la central representava el Calvari (la crucifixió, la Verge i sant Joan) i un cavaller i una dama, a la part inferior. Les altres vuit escenes, dues per taula, mostren la llegenda de la vida de Santa Margarida. Inicialment va ser fet per una capella de la catedral de Girona, però consta que l'any 1564 ja no hi era. Del segle XVI fins a principis del segle XX romangué a l'ermita de santa Margarida des d'on fou traslladat a l'església de Sant Esteve de Vilobí. L’any 1936 va desaparèixer en l'incendi de la parròquia.

De l'interior de l'ermita cal destacar la creu d'altar de ferro, amb un Crist molt esquematitzat i estilitzat, amb unes línies cisellades que recorren els dos braços de la creu; i els canelobres formats per tres peus de secció quadrada acabats en una peça cilíndrica per contenir les tres espelmes. A mitjana alçada, una amalgama de barres de ferros verticals uneixen els tres candelers.

L'any 1947 es portà a terme la restitució del culte i el trasllat de la nova imatge i es va construir un nou altar, que va ser consagrat l'any 1962 i era obra dels escultors gironins Francesc Torres Monsó i Domènec Fita i Molat. El porxo es va restaurar l'any 1999.  El 2019 fou sostreta la imatge de Santa Margarida tallant la reixa de la finestra.