És una església d’una sola nau, amb la porta d’accés orientada a migdia, lloc on hi havia el cementiri, coberta amb volta apuntada, i absis semicircular. Més tard se li van afegir una capella al nord, un altre cos i un campanar de torre de planta quadrangular al sud. L’any 1598 es va concedir permís per construir a l’edifici la capella de Sant Sebastià i el 1664 la del Roser. Exteriorment destaca una rosassa d’estil gòtic a la façana de ponent.
A l’interior de l’església s’hi trobava la Mare de Déu de Masquefa, una talla romànica que va presidir l’altar de l’antiga església de Sant Pere, durant gairebé vuit segles. Aquesta talla romànica que representa la Mare de Déu amb corona seient amb l’Infant assegut, és de fusta policromada. També hi havia un retaule dedicat a Sant Pere, construït el 1475. Actualment encara se’n conserven el dos carrers laterals amb tres escenes cadascun representant diverses escenes de la vida de Sant Pere i la pradel·la amb un total de quatre representacions de sants. Tant la imatge com el retaule es conserven al Museu Diocesà de Barcelona des de 1916.
