Cinc junedencs van morir als camp d’extermini nazi de Mauthausen-Gusen: Jaume Reig Barrufet (1918-1941), Antoni Reig Barrufet (1905-1941), Antoni Barrufet Barrufet (1906-1941), Francesc Arqués Argilés (1900-1941) i Antoni Ferrer Juanós(1916-1941).
Tots cincs eren republicans que van exiliar-se a la fi de la Guerra Civil i que van patir una dissort doble: en primer lloc, els camps de concentració francesos a la Catalunya Nord i, posteriorment, els camps nazis. Com molts d’altres, després de la Guerra Civil va pesar l’oblit sobre ells i la seva mort.
Conjuntament amb el Memorial Democràtic, s’han col·locat llambordes stolpersteine als domicilis on van viure els deportats. Les llambordes “stolpersteine” («pedres per ensopegar») són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme, que es col·loquen on van néixer i que són presents arreu d’Europa.
Curiositats
Mauthausen-Gusen va ser un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d'extermini a prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a Àustria, durant l'ocupació del Tercer Reich alemany. Abans de la Segona Guerra Mundial, la font de subsistència a Mauthausen eren les pedreres, les quals proveïen les llambordes per empedrar els carrers d'Àustria. Aquest fet va fer decidir Adolf Hitler a construir-hi un gran camp de concentració, un dels més importants.
Els republicans espanyols portaven el triangle blau dels apàtrides. Les condicions higièniques i de treball del camp eren suficients per morir. Després de passar per la pedrera, amb el pas del temps, van anar assolint llocs de treball en què el tracte era una mica més suau. La majoria, però, ja havien mort.
El 1940 arribaven els primers combois de deportats republicans catalans i espanyols, molts d'ells fugits de l'estat espanyol davant l'avançament de les tropes feixistes de Franco i posteriorment maltractats pel govern francès en camps com el d'Arge- lers, Ribesaltes, Septfonts, Barcarés o Miellin. Aquests van acabar integrant-se a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), unitats militaritzades a les ordres de l'exèrcit francès i dedicades, bàsicament, a fer treballs de fortificacions, de càrrega i descàrrega... Amb la invasió de França per la Wehrmacht, el maig-juny de 1940, van ser detinguts i ingressats als camps de pre- soners instal·lats al mateix front (frontstalags) o al llarg de la geografia alemanya (stalags). L'abandonament per part del govern de Vichy i la connivència entre la Gestapo i el govern de Franco va suposar que més de 7.200 deportats espanyols arribessin a Mauthausen a partir de l'agost de 1940; alguns van acabar de construir el mateix camp i els annexos, i altres es van dedicar a treballar a la pedrera.
Antoni Reig Barrufet
Va néixer el 29 de juny de 1905. Era fill d'Antoni Reig Capdevila (pagès) i Raimunda Barrufet Cedó. La família vivia al carrer de l'Església, 27. Casat amb Teresa Masbernat Flix, es va traslladar a viure al carrer de Prat de la Riba, 16. Va arribar al camp de concentració de Mauthausen el 13 de desembre de 1940 (núm. 5.180), procedent del camp de presoners V-D d'Strasbourg (núm. 2.681) amb 846 presos més (entre ells, el seu germà). Va ser traslladat al camp annex de Gusen el 30 de juny de 1941 (núm. 13.132), on va morir el 26 de novembre d'aquest any a l'edat de 36 anys.
Jaume Reig Barrufet
Va néixer el 7 de gener de 1918. Era fill d'Antoni Reig Capdevila (pagès) i Raimunda Barrufet Cedó. La família vivia al carrer de l'Església, 27. Va arribar al camp de concentració de Mauthausen el 13 de desembre de 1940 (núm. de matricula 5.181) procedent del camp de presoners V-D d'Strasbourg amb 846 presos més (núm. de presoner 2.590), d'on va sortir l'11 de desembre de 1940. Va ser traslladat al camp annex de Gusen el 30 de juny de 1941 (núm. de matrícula 13.131), on va morir el 6 de novembre a l'edat de 23 anys.
Francesc Arqués Argilés
Va néixer el 4 de juny de 1900. Era fill d'Antoni Arqués Rius (pagès) i Dolors Argilés Solé (natural de Puigverd). La família vivia al carrer de Puigverd, 10. Casat amb Ramona Bobet Falguera, sense fills, es va traslladar a viure a l'avinguda de Pinell, 10. Formava part de la CTE 9 o 117. El van fer presoner a Epinal (Vosges) el 2 de juliol de 1940. El van internar als camps de treball de Sagan VIII-C a Breslau i al camp XII-D de Trier (núm. 55.658), on va ingressar el 17 de gener de 1941. Va ser portat a Mauthausen el 22 de gener amb 775 republicans més, on va arribar el 25 de gener de 1941 (núm. de matrícula 5.104). El van traslladar al camp annex de Gusen el 17 de febrer de 1941 (núm. de matrícula 9.826), on va morir l'1 de novembre del mateix any a l'edat de 41 anys.
Antoni Barrufet Barrufet
Va néixer el 16 de juny de 1906. Era fill d'Antoni Barrufet Tutusaus (pagès) i Teresa Barrufet Olivart. La família vivia al carrer de Castelldans, 40 (avui carrer d'Anselm Clavé). Era conegut com el Tonet del Febra. Va ser empresonat el 22 de juny de 1940 a Gerardmar i traslladat al fronstalag 140 de Belfort (núm. 7.175). Posteriorment el van traslladar al camp de presoners de XI-B Fallingbostel (núm. 87.777) i va ser entregat a la Gestapo el 25 de gener de 1941. Va arribar al camp de Mauthausen el 27 de gener de 1941 (núm. de matrícula 5.421) i va passar al camp annex de Gusen el 8 d'abril de 1941 (núm. de matrícula 11.842), on va morir el 20 de novembre a l'edat de 35 anys.
Antoni Ferrer Juanós
Va néixer el 23 de juliol de 1916. Era fill d'Antoni Ferrer Sabanés, paleta (natural de Menàrguens), i Francesca Juanós Vidal (natural de Lleida). La família vivia al carrer de la Floresta (avui carrer d'Àngel Guimerà). Tenia una germana, Ramona Ferrer Juanós, que vivia a Lleida al carrer de la Costa del Jan, 4. El van portar a Mauthausen el 25 de gener de 1941 (núm. 3.162) des del camp de treballadors XII-D de Trier (núm. de presoner 56.822). El van traslladar al camp annex de Gusen el 21 d'abril de 1941 (núm. 12.316), on va morir el 15 de novembre a l'edat de 25 anys.
