Estacions de Ferrocarril de Montcada i Reixac

El tren va arribar per primer cop a Montcada l'any 1854 amb l'entrada en servei del tram de Barcelona a Granollers. Posteriorment van arribar al municipi altres línies fèrries i es pot dir que Montcada i Reixac és un dels termes més ben comunicats per tren, hi passen quatre línies (C2: Sant Vicenç / Vilanova - Maçanet - C3: L'Hospitalet - Vic - C4: Sant Vicenç /Vilafranca - Manresa - C7: L'Hospitalet - Cerdanyola Universitat - Martorell) i té cinc estacions: Montcada-Bifurcació (Can Sant Joan), Montcada-Ripollet (Mas Rampinyo), Montcada-Santa Maria (Terra Nostra), Montcada-Manresa (Montcada Centre) i Montcada i Reixac (Montcada Centre).

Destacarem dues d’aquestes estacions: L’Estació de França, de la línia Barcelona, Vilanova, St. Vicenç i Girona, Maçanet, Port-bou, fou inaugurada el 1854. És un edifici de planta baixa i un pis, afegit a finals del segle XIX com a habitatge del cap d’estació. Posteriorment s’ha afegit un local per a mercaderies. En un volum aïllat de planta baixa, hi ha els urinaris. per la banda nord. L’edifici principal té 4 cossos (originalment 3), separats per murs de càrrega, en el primer hi ha la cantina, en el segon i tercer la sala d’espera i en el tercer i quart les dependències del cap d’estació. La coberta és plana, a la catalana. Al mig de les dues façanes principals hi ha un medalló. El revestiment és un estuc de calç imitació obra vista que posteriorment ha estat pintat de color vermell. Entre els forjats hi ha un esgrafiat amb formes geomètriques arrodonides que es comença a despintar. La fusteria és de color gris fosc i les persianes enrotllables de pvc color os. Cal destacar el revestiment de la sala d’espera, amb un banc corregut, rajola blanca bisellada a trencajunts i cornisa superior amb temes florals. Les portes, interiorment, estan emmarcades amb ceràmica de color verd.

El 22 de setembre de 1940, l’estació i la via de França fou l’escenari de la filmació d’alguns plànols de la pel·lícula La florista de la reina. L’escena gravada representava l’arribada  d’un tren que estava format per una de les màquines més antigues de la companyia (la núm. 235) i de cinc vagons de finals del segle XIX. Alguns veïns del poble van participar com a passatgers, rebent a canvi 25 pessetes.

I l’Estació de Manresa, de la línia C-4, Barcelona – Manresa – Saragossa, és de  planta baixa i un pis, que fou afegit durant el primer quart del segle XX, destinat a habitatge del cap d’estació, i també d’aquest moment són la marquesina metàl·lica i la tonalitat clara de les parets. Al davant, a l’andana de Manresa, la marquesina és reblonada de gelosia. En façana principal hi ha tres portals lleugerament inferiors al nivell de l’andana i tres finestres, totes emmarcades amb obra vista manual i arc escarser. Les façanes laterals tenen una finestra en planta baixa i una altra a la planta pis. Les cantoneres també són d’obra vista manual pintada de blanc. El mur és de pedra poligonal pintada de color vermell. La fusteria esta pintada de color gris fosc. El rètol, emmarcat blau, és de 48 rajoles ceràmiques quadrades, fons blanc i lletres blaves. Hi ha un edifici aïllat annex, de planta baixa i coberta, de teula plana, a dues aigües on hi ha la cantina i els urinaris.

El 10 de febrer de 1855 s’inaugurava el trajecte Montcada-Sabadell, que formava part de la primera secció fins a Manresa. De Montcada a Barcelona aquesta nova línia utilitzava el traçat de la línia de França, fins el 1861, any en que es va completar el seu recorregut. L’any 1898, en paraules d’un testimoni contemporani,  l’estació de Montcada «era poc més que una barraca. Petita d’una sola planta, baixa, del terra al sostre no hi havia pas més d’11 pams, sense cap condició higiènica, i amb 2 bancs de fusta».