Fàbrica de ciment Asland a Montcada i Reixac

La Fàbrica de ciment Asland o Lafarge és un complex d’arquitectura industrial situat entre les autopistes i el feix de vies del ferrocarril, sota el turó de Montcada. L’empresa, instal·lada al municipi l’any 1916, va ser pionera en el procés d’industrialització de Montcada, provocant una forta transformació urbanística i demogràfica. Les instal·lacions constitueixen una de les primeres estructures de formigó armat fetes a Catalunya. L’any 1972, es va edificar el cos de control d’entrada al recinte, construït en formigó segons projecte de l’arquitecte Federico Correa.

Durant els primers anys l’empresa va ser presidida per Joan Antoni Güell i López, segon comte de Güell i marquès de Comillas, el qual va dirigir l’aplicació de la nova tecnologia al procés productiu (mecanització del transport i triturat de la pedra, creació del Laboratori Central de la Companyia, utilització de camions per a transportar el ciment...), així com també l’expansió internacional (1924), la participació en l’Exposició Universal de l’any 1929 i la creació de la primera fàbrica fora de Catalunya. Durant la Guerra Civil  va ser un dels centres d’operacions anarquistes més actius, ja que hi comptava amb 900 afiliats al sindicat CNT-FAI.

Del complex industrial, cal destacar els següents tres elements: L’estructura horitzontal, amb els extrems elevats, de 16 pòrtics de gran alçada amb una jàssera de formigó armat, per cobrir el primer forn rotatori “LEPOL”; la central elèctrica o edifici de dues plantes de molta alçada, de formigó armat amb coberta plana amb un coronament de balustres, on destacaven els grans finestrals de planta baixa, molts tapats actualment, i les obertures verticals, dues per mòdul de la planta pis (unit a aquest edifici, hi ha el moll de descàrrega de les calcàries procedents del Garraf, que venien en tren, que contrasta per la seva horitzontalitat i coberta a dues aigües); i l’edifici per al control d’agulles de les vies, petit edifici de planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants amb faldons, d’aire modernista, construït amb formigó armat. La coberta es de plaques quadrades de fibrociment, amb carener de cavallets ceràmics i un rètol on es llegeix “Norte” entre dos punxes metàl·liques.