La Font Vella de les Piles reposa al cor del poble com una vella guardiana del temps. Presidida per una pedra esculpida amb la data de 1766, conserva encara l’alè de generacions que hi van acudir cercant l’aigua necessària per a la vida quotidiana. La cisterna de pedra, nascuda al segle XVIII, fou durant molts anys el batec silenciós del poble: d’aquí sortia l’aigua que omplia càntirs, alimentava els horts i calmava la set de les cases quan els estius cremaven els sembrats.
L’aigua sobrant davallava fins als safareigs públics propers, avui abraçats per una olivera que sembla voler retenir la memòria de totes aquelles veus femenines que, durant dècades, ompliren l’espai de converses, confidències i cansament. Fer bugada no era només una feina: era una litúrgia dura i lenta, sovint invisible. Les dones hi passaven hores agenollades sobre la pedra freda, amb les mans castigades per l’aigua d’hivern i el sabó aspre, esbandint llençols i roba mentre compartien penes, rialles i notícies del poble. Entre el soroll de l’aigua i el cop rítmic dels draps, els safareigs es convertien en un espai de resistència quotidiana i també de comunitat, on la duresa de la vida trobava un petit consol en la paraula compartida.
Avui, el silenci hi és més profund, però encara sembla que l’aire conservi l’eco d’aquelles converses antigues. A la paret esquerra de la font hi brolla una deu més nova, alimentada per l’aigua de la xarxa pública. Damunt seu, una placa gravada recorda:
“He estat feta l’any 1989 en memòria del Mil·lenari de Catalunya.
Perquè la fe en el nostre poble perduri per sempre més.”
I així, entre la pedra antiga i l’aigua que continua naixent, la Font Vella segueix essent un lloc de memòria i permanència: un espai on el poble sembla mirar-se encara dins el reflex quiet de l’aigua, com qui busca en el passat la persistència discreta de les seves arrels.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Fonts i brolladors, remor d'aigua a Les Piles