La Font Freda descansa en un racó ombrívol del terme, allà on la terra encara conserva la frescor secreta de les aigües antigues. L’aigua hi neix silenciosa entre la pedra, clara i freda, com un petit miracle quotidià que brolla des del cor mateix del paisatge. Fou arranjada l’any 1977 —tal com recorda una inscripció gravada a la roca—, però molt abans ja era lloc de pas, de descans i de memòria per a la gent d’aquestes terres.
També coneguda com la Font del Malet o del Maginet, pren el nom de la partida on s’amaga, envoltada de marges, camins i suaus pendents que miren cap al Gaià. Allí, sota la quietud aparent dels camps, la terra guardava un secret antic.
El maig de 1891, mentre treballava prop de la font, Simforià Malet va topar amb unes grans lloses de pedra que cobrien una fondària misteriosa. Mogut per la curiositat, apartà les pedres i descobrí uns esquelets sepultats en una petita necròpolis prehistòrica, amagada durant mil·lennis sota el silenci dels sembrats. Els enterraments, d’uns cinc mil anys d’antiguitat, aparegueren disposats amb una solemnitat ritual, com si els cossos haguessin estat adormits amb respecte dins la roca i la terra. Alguns estudiosos de l’època compararen la posició dels esquelets amb la de les antigues mòmies del Perú, recollits sobre ells mateixos, en actitud de repòs etern.
Des d’aleshores, la Font Freda sembla guardar encara l’alè d’aquells primers habitants del territori. El vent que passa entre els arbres, el degoteig constant de l’aigua i el silenci dels marges converteixen aquest indret en alguna cosa més que una font: un espai on la natura i la memòria s’entrellacen, i on el temps sembla quedar suspès entre la vida que brolla i la història que dorm sota la terra.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Fonts i brolladors, remor d'aigua a Les Piles