L'Estartit a Torroella de Montgrí-L'Estartit ***

A l’horitzó blau de la Costa Brava, on la llum s’esmicola sobre l’aigua i el vent porta l’aroma salí fins als carrers, L’Estartit s’alça com un refugi de calma i memòria. Davant seu, les Illes Medes dibuixen un perfil gairebé mític sobre la Mediterrània, com si fossin guardians silenciosos d’un paisatge que convida a la contemplació.

L’Estartit és avui un dels centres turístics més destacats d’aquest litoral, però més enllà de l’oferta que sedueix el visitant —platges extenses, comerç viu i una agenda de lleure que no descansa— hi batega encara una ànima antiga. Passejar pels seus carrers és escoltar un eco: el dels pescadors que tornaven a port amb la jornada gravada a la pell, el de les tavernes plenes de veus i de vida, el de les processons que marcaven el ritme de les estacions. Al carrer de Santa Anna, animat i lluminós, aquesta herència es deixa entreveure en cada racó.

Les primeres referències documentals del poble es remunten al segle XVII, quan la por a la pirateria turca i berberesca començava a esvair-se de les costes catalanes. Des d’aleshores i fins ben entrat el segle XX, el destí de L’Estartit va quedar profundament lligat al mar. El seu port, avui ple d’embarcacions d’esbarjo, fou durant dècades una porta oberta al món: d’aquí salpaven carregaments de blat, arròs, vi i aiguardent cap a mercats com el de Barcelona, teixint una xarxa comercial que donava vida al municipi.

I així, entre el passat i el present, L’Estartit continua mirant al mar. Cada capvespre, quan el sol es fon amb l’aigua i el port s’omple de silencis suaus, el poble recorda qui és: una història escrita amb sal, vent i horitzons infinits.