En la celebració de la Festa de la Pentecosta i de la Visitació de Maria de l’1 de juny de 2020, es va retornar la imatge original gòtica de la Mare de Déu. Va estar ubicada en una fornícula de la façana lateral de l’església parroquial que dóna al carrer del Carme. Es tracta d’una imatge d’alabastre procedent de l’anterior temple que s’enfonsà l’any 1672.
Ubicada actualment al costat del reliquiari de la Santa Espina, es representa a la Mare de Déu dempeus amb el Nen Jesús al braç esquerre. Les seves dimensions són de gairebé un metre d’alçada per uns 30 cm d’amplada.
La representació del petit Jesús és força singular. Segons Maria Rosa Manote Clivilles ”Jesús està segut sobre el braç esquerre de la seva Mare i tot inclinant el cos endavant agafa el seu peu esquerre amb la mà dreta i l’eleva per sobre del genoll; fins i tot sembla dirigir-hi l’esguard, encara que no atansa l’altra mà a la planta del peu, per procedir a l’extracció de l’espina. Cal consignar a més que no estem davant d’un Infant rialler, sinó que el seu posat és capficat”. L’autora incideix en el “valor metafòric de l’espina, relatiu al pecat (...) Recordem que la corona d’espines posada sobre el cap de Jesús al·ludeix a l’assumpció dels pecats de l’home per part del Fill de Déu. En el context targarí el significat de la Verge Maria de la parròquia de l’Alba és, doncs, el de portadora de la salvació de la humanitat.”
Les Santes Espines de Tàrrega són patrones de la ciutat i han estat invocades des d’antic per demanar la pluja quan hi ha molta sequera.
R. Berga Rossell i F. Maymó al llibre “Les Santes Espines de Tàrrega” relaten com “El dia 13 d'abril del 1684, el Vicari General Francesc Serra, per mana ment de l’il·lustríssim i reverendíssim senyor Fra Lluís de Ponts, dóna el decret que autentica plenament i definitivament les Sagrades Espines, declarant-les ésser vertaderes de la Corona del Senyor. Aquest Decret diu amb tota claredat que «vist tot el Procés i després de considerar-ne rectament i pensar-ne detingudament (mature) els mèrits i el valor» fa un resum de les raons i els motius en què recolza el decret que dóna a continuació i que demostren plenament que les Santes Espines de Tàrrega són veritablement Espines de la Corona del Senyor. I afegeix: «Per aquestes i altres raons, diem i declarem que les predites dues Espines que es guarden a la Capella, etc., consta que són Espines de la Corona de Nostre Senyor Jesucrist» i dóna permís de recitar l'Ofici i dir la Missa de Corona Domini».
Miquel Àngel Farré Targa ens informa que “Les primeres notícies referents a les Santes Espines actuant ja com a reclam de la pluja són de 1551, però sembla que no fou fins els grans episodis de sequera de finals del XVI (1575-1585 i el decenni dels noranta) i començaments del XVII quan es consolida la devoció. Mentrestant, l’any 1552, es fa obrar un reliquiari d’argent i, l’any 1560, es funda la confraria.
La devoció a les Santes Espines va lligada, doncs, a la necessitat de trobar una relíquia per a invocar la pluja en les primaveres especialment seques. Quan la invocació donava els resultats desitjats, o sigui, es traduïa en pluja, la devoció es disparava i fins i tot es parlava de miracle.”
Veure la pàgina principal amb totes les experiències