Molí de cal Camps de La Riba: una família darrere del paper

El Molí de cal Camps de La Riba conserva el nom d’una família estretament vinculada a la tradició paperera del municipi. La seva història permet anar més enllà de l’arquitectura i conèixer com funcionava un negoci paperer: qui el gestionava, quines matèries primeres necessitava, com comercialitzava la producció i de quina manera l’activitat va incorporar noves tecnologies.

Situat al paratge dels Casals, el molí apareix documentat com a establiment paperer des del segle XVIII. La documentació de l’Institut d’Estudis Catalans el relaciona amb el Molí de cal Garreta, amb el qual formava un mateix salt d’aigua.

Una família que va fer del paper un negoci

El cognom Camps apareix entre els fabricants de paper de La Riba ja al segle XVIII. Un document de 1778 relaciona Francesc Camps i Josep Camps amb una important comanda de paper destinada a la fabricació de tabac a Mèxic.

Els fabricants ribetans van repartir-se aquella producció, fet que mostra la capacitat dels molins locals per assumir encàrrecs de gran volum i participar en circuits comercials de llarga distància.

La documentació conservada permet, per tant, veure els Camps no només com a propietaris o fabricants, sinó com a empresaris integrats en una xarxa comercial que superava àmpliament l’àmbit local.

Els documents que expliquen el negoci

Un altre conjunt de documents, corresponents a 1842, permet acostar-se encara més al funcionament de l’empresa. Hi apareixen compres de draps i espardenyes, matèries primeres utilitzades en la fabricació de paper, adquirides a comerciants de La Riba.

Les operacions es feien a crèdit, amb imports que superaven les quatre-centes lliures barceloneses en cadascun dels casos documentats. Aquestes dades mostren que darrere del molí hi havia una activitat econòmica complexa, amb proveïdors, pagaments ajornats i circulació de capital.

Paper blanc i paper d’estrassa: què fabricaven els Camps?

Les matèries primeres documentades permeten aproximar-se també al tipus de producció. Els investigadors que han estudiat la documentació dels Camps interpreten que aquella activitat combinava paper blanc i paper d’estrassa.

El paper es fabricava a partir de fibres procedents de materials diversos, entre els quals els draps i les espardenyes. Aquesta informació permet imaginar el molí no com una construcció abstracta, sinó com un espai on entraven materials, es transformaven i sortia un producte destinat a diferents mercats.

La producció paperera tenia, per tant, una dimensió industrial i comercial que no sempre és visible quan només es contempla l’edifici.

El Rec de cal Camps: la petjada d’un sistema hidràulic

L’aigua és un altre dels elements que permet identificar la singularitat del molí. La documentació de l’IEC conserva el nom de Rec de cal Camps, associat al tram de la sèquia que servia aquest sector de La Riba.

La sèquia tenia una doble funció: regar i proporcionar força motriu als molins. El Molí de cal Camps compartia salt amb el de cal Garreta, de manera que els dos establiments quedaven integrats en una mateixa infraestructura hidràulica.

Aquesta dada ajuda a entendre una característica essencial del paisatge paperer ribetà: els molins no funcionaven com a unitats completament independents, sinó que estaven connectats per una xarxa d’aigua que condicionava la seva localització i activitat.

Una xarxa d’aigua amb noms propis

La documentació de l’IEC permet encara una aproximació més precisa a aquest sistema. Recull noms com el Rec de cal Camps, el Rec del Carbó o el Rec del Siurana, i explica que la sèquia servia tant per a l’aigua de reg com per obtenir força motriu.

També descriu els anjubs, dipòsits associats als molins paperers, pels quals l’aigua podia passar d’un a l’altre abans de continuar el seu recorregut.

Aquest vocabulari hidràulic és important perquè restitueix una realitat que avui costa de percebre: la indústria paperera de La Riba estava inscrita físicament dins el poble. Sèquies, salts, recs i molins formaven una infraestructura productiva que aprofitava el desnivell del territori.

1857: l’arribada de la màquina

El 1857, Josep Camps i Carbó va instal·lar al Molí de cal Camps la primera màquina de fabricar paper de la conca del Brugent, segons la documentació patrimonial.

La importància d’aquesta dada rau en el moment en què es produeix. La família ja participava des de feia dècades en una activitat paperera amb producció, proveïdors i mercats propis.

La incorporació de la màquina representa, així, un pas més en l’evolució d’un negoci que havia començat dins el sistema tradicional dels molins hidràulics.

Què conserva avui el Molí de cal Camps?

L’edifici ha perdut la seva funció industrial i els seus espais s’han adaptat a habitatges i locals comercials. Tot i les transformacions, encara hi ha elements arquitectònics que permeten reconèixer-ne l’origen, com una volta catalana de rajola.

Però una part important del seu patrimoni ja no es troba només a les parets. Es conserva en els documents que permeten recuperar els noms dels fabricants, les matèries primeres, els proveïdors, les comandes i el sistema d’aigua que alimentava el molí.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquest patrimoni a través d’aquestes petites evidències, perquè permeten reconstruir una història més precisa de La Riba paperera.

El Molí de cal Camps de La Riba és, en definitiva, el rastre d’una activitat en què família, producció, comerç i aigua formaven part d’un mateix negoci. Una història que va començar amb el molí tradicional i que, al segle XIX, va saber incorporar també la mecanització.