Molí de cal Garreta de La Riba: una marca, un paperer i un negoci internacional

Molí de cal Garreta de La Riba conserva a la façana una de les pistes més precises sobre els seus orígens: la data 1758, gravada al portal, juntament amb la marca associada a Josep Garreta. Aquella pedra identifica un moment concret de la història paperera de La Riba, quan els molins del Brugent ja formaven part d’una activitat econòmica en expansió.

Però el més interessant és que el nom de Garreta no ha quedat només inscrit a l’edifici. També apareix en la documentació que permet reconstruir com treballaven els paperers de La Riba, quins encàrrecs assumien i fins on arribava el seu mercat.

Josep Garreta: el paperer que dona nom al molí

La documentació notarial de l’Arxiu Històric de Tarragona ja identifica Josep Garreta com a paperer l’any 1758. Aquell mateix any, el seu nom apareix en una operació relacionada amb altres fabricants de paper de La Riba.

La coincidència amb la data gravada al molí resulta especialment significativa. No permet afirmar que tots dos documents corresponguin exactament al mateix acte, però sí que situa Josep Garreta i el Molí de cal Garreta dins el mateix moment històric: el d’una indústria paperera que ja tenia una presència consolidada a la vila.

La marca de la façana reforça aquesta identificació. Al portal hi apareix el monograma de Maria, acompanyat d’un cor i una creu, elements que la documentació patrimonial relaciona amb el paperer.

1778: quan el paper de La Riba travessa l’Atlàntic

Un dels documents més reveladors és el contracte de 29 de juny de 1778, relacionat amb una gran comanda de paper blanc destinada al Regne de Mèxic per a la fabricació de cigarrets. L’encàrrec havia estat obtingut per fabricants de Capellades i implicava 300.000 raimes de paper. Per assumir-ne una part, la producció es va distribuir entre diversos fabricants de La Riba.

Entre els paperers participants hi figura Josep Garreta, amb una assignació de 4.250 raimes d’un tipus de paper i 1.750 d’un altre, és a dir, 6.000 raimes en total.

Una operació vinculada a la Corona

La documentació especifica que aquella comanda es feia a compte de la Corona. És una dada que ajuda a entendre la dimensió dels mercats als quals podia arribar el paper fabricat a La Riba. Però també cal situar-la en el seu context: Garreta no apareix documentat individualment com a «proveïdor de la Casa Reial», sinó com un dels fabricants que participaren en l’operació. Aquesta precisió és important perquè permet entendre millor el paper de La Riba en aquella xarxa comercial: els fabricants locals podien integrar-se en grans contractes i assumir-ne una part de la producció.

El destí final també resulta revelador. El paper fabricat als molins del territori podia acabar vinculat a una activitat tan llunyana com la fabricació de tabac a Mèxic.

El molí i l’aigua: cal Garreta no estava sol

La dimensió comercial del negoci tenia una base molt més pròxima: l’aigua del Brugent. La recerca de Josep Iglésies documenta que el Molí de cal Garreta formava un sol saltant amb el Molí de cal Camps. Tots dos s’integraven en una xarxa de sèquies i salts que permetia aprofitar l’aigua tant per al regadiu com per proporcionar força als molins.

Aquesta relació explica també una característica essencial dels molins de La Riba: no funcionaven com a peces aïllades, sinó dins d’un sistema hidràulic compartit. La mateixa aigua que recorria la infraestructura local feia possible una activitat que, en el cas de Garreta, podia acabar connectada amb mercats molt més llunyans.

De Garreta als Gomà: una història que continua

Amb el pas del temps, el molí va canviar de mans i va quedar integrat en les propietats de la família Gomà, dins el conjunt d’edificis relacionats amb la indústria paperera que posteriorment apareixen vinculats a J. i M. Gomà i Camps.

El canvi de propietaris no va esborrar, però, la primera identitat de l’edifici. La façana continua conservant la data de 1758 i la marca de Josep Garreta, dues traces que permeten tornar al moment en què el molí va entrar en la història industrial de La Riba.

També forma part de la memòria familiar de la vila: segons la documentació patrimonial, el pintor ribetà Ferran Gomà i Boronat hi va néixer.

Un molí que connecta La Riba amb els mercats internacionals

A Festacatalunya ens interessa recuperar precisament aquests fils que permeten anar més enllà de la descripció d’un edifici.

En el cas del Molí de cal Garreta de La Riba, una data i una marca ens condueixen fins a un paperer documentat el 1758; vint anys després, el mateix nom apareix en una gran operació comercial amb destinació a Mèxic.

Entre una cosa i l’altra hi ha aigua, producció, xarxes de fabricants i mercats internacionals: la història d’un molí que ajuda a explicar l’abast que va arribar a tenir la indústria paperera de La Riba.