Molí del Roig: quan el paper de la Riba va començar a travessar l’Atlàntic

El molí del Roig és un dels testimonis més interessants de la tradició paperera de la Riba. Encara conserva les piles, els cilindres i part de l’estructura vinculada al seu antic funcionament, però la seva història va molt més enllà de les restes d’un vell obrador. El nom dels Roig està documentat a la Riba des de 1497, mentre que l’edifici actual conserva les característiques pròpies dels molins paperers del segle XVIII.

Hi ha, però, una altra història que ajuda a entendre la dimensió que va arribar a tenir aquesta indústria: el paper fabricat a la Riba va trobar mercat més enllà de Catalunya i, especialment, a l’altra banda de l’Atlàntic.

Per què la Riba va mirar cap als mercats americans?

Durant el segle XVIII, els fabricants de paper de la Riba es trobaven en una situació particular. La seva ubicació no els facilitava competir pels grans contractes de subministrament de la Corona a Madrid, però, en canvi, estaven ben situats respecte dels circuits comercials que connectaven el Camp de Tarragona amb els ports del Mediterrani.

L’obertura progressiva del comerç directe amb els ports americans a partir de 1765 va representar una oportunitat per al nucli paperer. Els estudis d’història econòmica estimen que tres de cada quatre raimes de paper exportades pel districte en aquests circuits havien estat produïdes a la Riba.

És una dada que canvia la perspectiva sobre aquests molins. Aquelles construccions que avui veiem integrades en el paisatge urbà formaven part d'una activitat econòmica capaç de connectar el Brugent amb unes xarxes comercials molt més àmplies.

Què va passar el 1778?

Aquí tenim un dels documents més reveladors. El 29 de juny de 1778, el notari de Montblanc Macià Català va formalitzar a la Riba un acord entre fabricants de paper de la Riba i de Capellades.

L’origen del contracte era una comanda de la Corona de 300.000 raimes de paper blanc en cinc anys, destinades a la fabricació de cigarros al Regne de Mèxic. Els fabricants de Capellades no podien assumir sols una comanda d’aquest volum i van repartir-ne una part amb els paperers ribetans.

El document permet fins i tot posar noms a aquella operació. Dinou paperers de la Riba hi van participar, amb quantitats assignades a cadascun segons la seva capacitat productiva.

I entre els testimonis de l’acord hi apareix Vicent Roig, fadrí paperer de la Riba. La dada no permet afirmar que el Molí del Roig fos un dels establiments que van fabricar aquella partida, però sí que situa un membre de la família Roig dins el món paperer ribetà en un moment de clara expansió dels negocis amb Amèrica.

Què ens diu el salt d’aigua sobre aquest establiment?

Per entendre el funcionament del conjunt cal tornar al recurs que ho feia possible: l’aigua.

Josep Iglésies, en el seu estudi sobre la Riba publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, documentava que el salt del Molí del Roig estava unificat amb el de la Fàbrica del Roig i també amb el del Molí del Racó. El desnivell es convertia així en una infraestructura compartida que permetia aprofitar l’aigua successivament.

La Fàbrica del Roig, construïda al costat del molí al segle XIX, va mantenir aquesta relació hidràulica i arribà a tenir un salt d’uns 17 metres, considerat el més important que havia tingut la població. Amb el temps, aquell mateix espai industrial va acollir diferents activitats, entre elles la fabricació de paper, la filatura, els teixits i tallers de pintat de paper de fumar.

Quines traces queden encara de l’antic molí?

L’edifici actual està transformat principalment en habitatges, però conserva elements que permeten reconèixer el seu passat industrial. Les piles i els cilindres són especialment valuosos perquè remeten directament al procés de preparació de la pasta i de fabricació del paper.

També destaca el color indi que encara es pot observar en alguns elements de la façana. La informació patrimonial municipal el relaciona amb un pigment procedent de les Amèriques, una petita pista material que encaixa amb la dimensió comercial que va arribar a tenir la indústria paperera ribetana.

Cal ser prudents, però, a l’hora de convertir aquesta dada en una prova d’exportacions del molí concret. El que sí que tenim ben documentat és que la Riba participava activament en els circuits americans i que el paper ribetà arribava al mercat mexicà ja el 1778.

Què explica avui el Molí del Roig?

El valor d’aquest establiment rau precisament en aquesta suma de dimensions: família, aigua, indústria i comerç. Els Roig formen part de la història de la Riba durant segles; el salt compartit mostra fins a quin punt els molins funcionaven com una xarxa; les restes de l’obrador permeten reconèixer l’activitat productiva; i la documentació del segle XVIII revela que aquella indústria estava connectada amb mercats molt llunyans.

A Festacatalunya ens interessa especialment aquesta perspectiva perquè permet mirar el patrimoni local amb una altra escala. El Molí del Roig no era només un molí situat al costat del Brugent: formava part d’una indústria que convertia l’aigua en paper i el paper en una mercaderia capaç de travessar l’Atlàntic.

I aquesta és potser una de les històries més sorprenents que encara es poden llegir entre les pedres de la Riba.