Mur de lloses del camí del Pla prop del camí ral de Balenyà ***

Per protegir els conreus del pas del bestiar, els pagesos de l’època van aixecar un mur singular de grans lloses verticals, alineades amb una precisió sorprenent. Aquestes pedres, tan ben tallades que semblen sorgides d’un mateix motlle, feien de frontera entre el camí i els camps, una barrera física però també símbol d’una convivència mil·lenària entre la ramaderia i l’agricultura.

En una d’aquestes lloses s’hi pot llegir encara la inscripció Λ Ω —alfa i omega— gravada sobre la data 1700. Són símbols profundament arrelats en la cultura cristiana: el principi i la fi, la totalitat. Potser qui els va esculpir volia deixar constància de la fe que guiava la comunitat; potser només volia marcar una data significativa. Sigui com sigui, la llosa esdevé avui una finestra directa al món del passat.

Més endavant, en el punt on el camí es bifurca cap a l’antic camí de Torrellebreta, un nou tram de lloses —aquest cop més irregulars, però igualment imponents— continua la mateixa funció ancestral. Són pedres que, malgrat el pas dels segles, encara expliquen la història dels ramats que avançaven aixecant pols, dels pastors que coneixien cada revolt, i d’una pagesia que, amb eines senzilles, va saber protegir allò més valuós: la terra que els alimentava.

Aquest mur de lloses no és només un element paisatgístic; és un testimoni mut d’un temps en què els camins no eren vies de pas ràpid, sinó escenaris de vida, on cada petjada de bèstia i cada cop de martell sobre la pedra deixaven una història per explicar.