Mural Collint Olives de Vinyols i els Arcs

Entre els primers anys de la dècada dels seixanta, en ple hivern, les terres del Vilanova, a tocar de l’entrada de Vinyols i els Arcs des de Reus, s’omplien de gent disposada a afrontar una nova jornada de collita. Homes i dones del poble hi arribaven quan encara l’aire tallava la pell. Una imatge fotogràfica que ha servit com a refe`rencia del mural va captar un d’aquells instants quotidians: una pausa per esmorzar després de les primeres hores de feina entre les oliveres.

La temporada de l’oliva s’estenia durant mesos, des de la tardor fins ben entrada la proximitat de la primavera. Els matins eren especialment crus i, abans de començar a treballar, era habitual encendre una foguera al mateix tros per recuperar l’escalfor perduda. A la vora del foc, els pagesos també hi temperaven pedres que després duien a les butxaques, un gest senzill i enginyós que ajudava a suportar les baixes temperatures.

La collita es feia amb una paciència heretada de generació en generació. Les olives es desprenien de les branques amb les mans i anaven caient damunt les borrasses esteses sota els arbres, en un silenci només trencat per les converses i el fregadís de les fulles. Després, el fruit passava pel purgador, on es netejava abans d’arribar a la premsa. Era un procés lent i meticulós que transformava l’esforç de tot un hivern en l’oli que acabaria omplint els rebosts de moltes cases. Cada oliva recollida portava al darrere hores de fred, treball i constància, però també la satisfacció de mantenir viva una manera de viure profundament lligada a la terra.

Aquell Vinyols d’aleshores encara mantenia viu el batec de tres molins d’oli: el de la Cooperativa, el de Josep de l’Agna i el de cal Solé. Avui ja no en queda rastre, però en la memòria del poble persisteix el record d’aquells dies de fred, esforç i convivència que marcaven el ritme de la vida pages