En un racó discret de la baixada de Sant Joan, a redós de la Casa de Cultura i gairebé amagat entre les parets silencioses del poble, hi descansa un mural modest i sovint ignorat pels qui passen de pressa. Però aquell mur acolorit conserva una mena de memòria diferent: no la dels pastors ni la de les pedres antigues, sinó la dels somnis i les aventures que van habitar la infantesa de diverses generacions.
És un homenatge espontani del jovent de Juncosa al món dels còmics i dels dibuixos animats que durant dècades van encendre la imaginació dels nens i nenes del poble. Sobre la paret hi reapareixen figures que semblen sortides d’un temps més innocent, quan les tardes transcorrien lentes davant la televisió o fullejant còmics gastats.
Hi cavalca encara Lucky Luke, el pistoler solitari creat pel dibuixant belga Morris l’any 1946, eternament perdut entre horitzons polsegosos i postes de sol impossibles. A prop seu reviu l’univers inesgotable de Dragon Ball, nascut de la imaginació d’Akira Toriyama l’any 1984, amb els seus herois capaços de transformar els combats en llegenda. I no hi falta tampoc Shin Chan, irreverent i entranyable, que arribà a les pantalles del K3 a començaments del nou mil·lenni i acabà convertint-se en company inseparable de moltes tardes d’infància.
El mural té alguna cosa de càpsula del temps. Entre els colors s’hi percep l’eco d’una joventut compartida: rialles als carrers, bicicletes abandonades a la plaça, berenars improvisats i estius que semblaven no acabar-se mai. Potser per això aquesta pintura discreta emociona d’una manera diferent. No parla de gestes antigues ni de devocions solemnes, sinó d’aquella nostàlgia petita i universal que tots guardem dels primers mons imaginaris que ens van ensenyar a somiar.
