❮
❯
L’urbanisme de la Selva del Camp respon a un model força regular amb orígens a l’època romànica, amb un sistema defensiu basat en un castell de domini senyorial –primer l’arquebisbe de Tarragona i després el paborde- i un recinte fortificat de muralles, que es pot resseguir pels Ravals de Sant Pere i de Sant Rafel, i pel passeig de Josep Cristià.
Així el 1307 ja es fa referència a una muralla vella (cum muro veteri ). L’actual recinte murallat de la vila és gòtic i es construí arran de l’ordre del rei Pere III de l’any 1363 de reforçar les defenses de la vila i el 1374 el paborde Guillem Sescomes emprengué la tasca de reforçar les defenses.
Hi havia també quatre portals principals: el Sobirà o Portal d’Amunt, el Jussà o Portal d’Avall i els de Ponent i Llevant. En època posterior se n’obriren altres, com el de la banda nord-est, al final del carrer del Forn Nou.
La vila era totalment voltada de muralles, amb les corresponents torres de defensa reforçades amb carreus als angles, quadrades i coronades amb merlets, de les quals en resten dues, una d’elles anomenada Torre del Baró o de Soldevila i l’altra Torre de les Clavegueres. Part dels murs d’aquestes torres van ser aprofitats per cases. En un moment ja tardà dins l’edat mitjana es degueren construir nombroses bestorres com les que es poden veure a l’extrem meridional o muralla de Sant Rafael o les que veiem a banda i banda de la plaça de la Palla.
Les referències documentals de les muralles, valls, fosos, torres i portals són molt abundants durant el segle XIII i la primera meitat del XIV. A inici del segle XV la població de la Selva del Camp es trobava en disposició de fer front a un setge o un assalt. Malgrat tot, les muralles van ser reformades a l’època de la guerra dels Segadors, i també amb posterioritat. Fins el segle XIX la vila conservà l’aspecte de plaça forta.
