Durant la guerra civil espanyola, la caiguda del denominat front d’Aragó va comportar, el 3 d’abril de 1938, l’ocupació de Lleida per les tropes franquistes. El nou front de guerra s’establia al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Amb la intenció d’impedir un nou avanç enemic i protegir el territori, l’exèrcit republicà va projectar la construcció de sis línies fortificades, numerades de la L-1 a la L-6; es van començar a construir a mitjan abril de 1938 i es van allargar les obres fins a la tardor d’aquell mateix any.
El GERO (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental) va ser l’estructura militar de l’exèrcit republicà que es va ocupar de la defensa i fortificació de Catalunya. La L-2 s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona, i era la immediata a la rereguarda. Estava projectada per contenir l’avanç de les tropes franquistes quan trenquessin el front. Quan això es va produir, el 23 de desembre de 1938, les obres de la L-1 i la L-2, a diferència de les altres línies de fortificació, estaven pràcticament acabades.
Les línies estaven compostes de nombroses fortificacions, destacant principalment trinxeres, nius per a metralladores i fusells metralladors, refugis, galeries subterrànies d’enllaç entre trinxeres, emplaçaments artillers, observatoris, polvorins i pistes de comunicació, entre altres construccions. Moltes d'aquestes construccions es van realitzar excavant directament a la roca, en altres casos es va utilitzar àmpliament el formigó, amb la intenció de crear unes importants defenses.
Vilagrassa formava part de la línia de defensa L-2 dissenyada com hem dit per l’exèrcit republicà. A terme trobem diversos elements defensius que es concentren a la Partida del Telègraf (niu de metralladores), al Tossal de les Tosses (nius de metralladores i trinxeres), al Tossal de Montalbà (trinxera) i al Tossal del Montcofre on es disposaren dos nius de metralladores construïts amb formigó de gran resistència reforçat amb acer (un ubicat dalt el turó com el que tractem en aquesta descripció i l’altre a la zona plana propera).
Curiositats
ilagrassa tenia una importància especial perquè controlava el pas entre Tàrrega i Bellpuig. El poble estava situat prop de les principals vies de comunicació i del curs de l’Ondara. Les tropes republicanes hi van establir punts de control i petites posicions defensives per protegir la carretera i la línia ferroviària. El nucli urbà també servia com a espai de descans temporal de tropes i de circulació de material militar cap al front interior.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Elements defensius de la guerra civil a Vilagrassa: Línia L-2 de la República ***