Durant la guerra civil espanyola, la caiguda del denominat front d’Aragó va comportar, el 3 d’abril de 1938, l’ocupació de Lleida per les tropes franquistes. El nou front de guerra s’establia al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Amb la intenció d’impedir un nou avanç enemic i protegir el territori, l’exèrcit republicà va projectar la construcció de sis línies fortificades, numerades de la L-1 a la L-6; es van començar a construir a mitjan abril de 1938 i es van allargar les obres fins a la tardor d’aquell mateix any.
El GERO (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental) va ser l’estructura militar de l’exèrcit republicà que es va ocupar de la defensa i fortificació de Catalunya. La L-2 s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona, i era la immediata a la rereguarda. Estava projectada per contenir l’avanç de les tropes franquistes quan trenquessin el front. Quan això es va produir, el 23 de desembre de 1938, les obres de la L-1 i la L-2, a diferència de les altres línies de fortificació, estaven pràcticament acabades.
Les línies estaven compostes de nombroses fortificacions, destacant principalment trinxeres, nius per a metralladores i fusells metralladors, refugis, galeries subterrànies d’enllaç entre trinxeres, emplaçaments artillers, observatoris, polvorins i pistes de comunicació, entre altres construccions. Moltes d'aquestes construccions es van realitzar excavant directament a la roca, en altres casos es va utilitzar àmpliament el formigó, amb la intenció de crear unes importants defenses.
Vilagrassa formava part de la línia de defensa L-2 dissenyada com hem dit per l’exèrcit republicà. A terme trobem diversos elements defensius que es concentren a la Partida del Telègraf (niu de metralladores), al Tossal de les Tosses (nius de metralladores i trinxeres), al Tossal de Montalbà (trinxera) i al Tossal del Montcofre on es disposaren dos nius de metralladores construïts amb formigó de gran resistència reforçat amb acer (un ubicat dalt el turó i l’altre a la zona plana propera que és el que ara estem visitant).
Curiositats
Vilagrassa tenia una importància especial perquè controlava el pas entre Tàrrega i Bellpuig. El poble estava situat prop de les principals vies de comunicació i del curs de l’Ondara. Les tropes republicanes hi van establir punts de control i petites posicions defensives per protegir la carretera i la línia ferroviària. El nucli urbà també servia com a espai de descans temporal de tropes i de circulació de material militar cap al front interior.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Elements defensius de la guerra civil a Vilagrassa: Línia L-2 de la República ***