Nucli històric de Rellinars

Nucli històric de Rellinars
Carrerons, places, racons, indrets que a vegades passen desapercebuts ens dibuixen la complexitat més àmplia d’un poble, que s’ha anat formant amb l’afegit de construccions, fonts, rellotges de sol que mesuren el temps i la història de la població i de la seva gent.

Construccions com el Molí de la Fàbrica, molí hidràulic del segle XVIII que aprofitava l’aigua de la font i de la bassa i que encara conserva la roda vertical de pales o l’antiga fàbrica tèxtil formada per diverses naus construïdes al segle XIX ens apropen a l’activitat econòmica i industrial de la població que sempre procurà el màxim aprofitament dels recursos naturals de que disposava, en aquest cas l’aigua de la riera.

Rellinars però té un passat agrícola prou important perquè tinguem en compte les construccions de pedra seca i masies que configuren la seva fisonomia rural i que formen part del seu patrimoni declarat Bé Cultural d’Interès Local. Un itinerari que s’inicia darrera l’església parroquial ens permetrà descobrir el passat vitícola de Rellinars a partir de del patrimoni arquitectònic i paisatgístic. Les masies, com el Gibert de Baix, la Casa Vella de l’Obach o les Ferreres, foren les peces principals de la història de Rellinars fins els segles XVI i XVII, dates en les quals s’inicia un petit nucli urbà. També les barraques de pedra seca com la barraca d’en Pere Baqué, la barraca d’en Ramon de Gibert de Baix, el Casot, la barraca de Casajoana, les barraques de les Cases, la barraca de la vinya del Masnou... constitueixen un preuat llegat del seu passat dedicat a la vinya.

En tota visita pels carrers d’un poble sempre hi ha un element que ens causa una admiració especial, és aquell element que tot i formant part d’un conjunt, per sí sol té una identitat pròpia que li confereixen una atenció especial.

La Torre Paleta és d’aquests elements, un habitatge de dues plantes i golfes projectat per Josep Casademont l’any 1939. El signe que la diferencia i la fa única és el tractament en els seus acabats, on es combinen les ceràmiques i les pedres de diferents formes i colors per aconseguir un resultat insòlit en un edifici de marcada simetria que ve determinada per les diferents obertures i galeries.
Torna a dalt