❮
❯
La Plaça Major és de construcció recent tot i que l’estructura de les edificacions que la configuren són molt representatives de les que podem trobar dins les muralles. Generalment són de dues plantes; la primera era emprada pel bestiar i per taller que es va convertir generalment en botiga (cal recordar que Sant Llorenç té una llarga tradició en la confecció de draps de llana, coneguts com a piteus); la segona per habitacions i el porxo (perxes com es denominen a Sant Llorenç), com a estenedor de les madeixes de llana que es feien servir després per teixir els draps piteus.
A finals del segle XII s’establiren els primers repobladors estables a l’entorn de Sant Llorenç, facilitant l’aparició de la vila a seu entorn gràcies a l’acta de poblament emesa el 14 de maig de 1297, segons la qual l’abat Berenguer de Tavèrnoles, el prior de Sant Llorenç, Pere Aguilar i el vescomte de Cardona feien comú acord per edificar la vila i governar-la en regim de condomini. Els nous pobladors havien de pagar al prior anualment dues gallines pel solar de la casa, el vescomte havia d’edificar una torre al Puig per defensar la vila que ja al segle XIV estava encerclada per un recinte emmurallat pentagonal amb cinc portals, un a cada angle. Fins al segle XVIII fou el límit del creixement urbà; al capbreu de 1784, esmenta ja un seguit de cases adossades al mur de la muralla, al Vall de l’Estudi , a ponent de la vila: és l’iniciï del creixement modern de Sant Llorenç i també el moment en que la muralla, un cop perdut el seu caràcter defensiu, començà a obrir finestral a l’exterior i construir cases desbordant-la.
Avui en dia la població conserva els antics accessos al clos emmurallat: Portal de la Canal, Portal de la Capella (abans d’en Grau, també d’en Casanoves, o del Jardí), Portal de l’Era Nova (també citat com del Mas o de la Pietat), Portal de l’Estudi (citat també com Nou), Portal del Puit o del Puig (també del Vall Fred). La muralla estava flanquejada per 10 o 11 torres rectangulars, no massa uniformes, sense fortificació de pedra a la part interior i probablement formades per quatre plantes i tres espitlleres.
Un altre indret que mereix la nostra atenció és el Santuari de la Pietat, d’una sola nau amb un porxo principal que fou tapiat a mitjan segle XX i convertit en una part més de la nau. L’actual façana, presidida per un petit campanar d’espadanya, és el resultat d’una restauració efectuada l’any 1909. A l’interior es conserva el retaule gòtic de la Pietat, obra de Pedro García de Benavarre.
