El lloc de Juncosa està documentat des de 1152, integrat llavors dins del terme de Castelldans. L’any 1181 li fou atorgada la carta de poblament. L'any 1224, quan ja comptava amb unes 60 famílies, va passar a dependre del monestir de Poblet que va adquirir la baronia del Soleràs, amb els Torms i Juncosa, i el seu domini es va mantenir fins a l'extinció de les senyories, al segle XIX.
Un tomb pel seu nucli històric ens permetrà gaudir a més dels seus portals, d’edificis antics, en especial al llarg del carrer dels Porxos i dels més destacats elements arquitectònics que trobem a la plaça Major.
El Bar del Centre o Cafè Círculo Espanya (pl. Major, 12) fou construït el 1912 i fou seu del Centre Jaumista, una associació tradicionalista d’origen carlí. Es tracta d'un edifici amb soterrani i dues plantes superiors. Al soterrani hi havia un forn de pa, a peu de carrer, el bar i local social, i a la primera planta, l'habitatge de qui portava el cafè.
Fou el primer centre social i cultural de la localitat. El cafè acollia a tothom, fos o no soci. Hi havia un escenari on s'hi feien representacions teatrals i audicions musicals. Cap els anys 30 del segle XX es construí, a la part del darrere, una sala de ball. Durant la Guerra Civil esdevingué l'únic cafè del poble. El 1955 l'ajuntament adquirí l'edifici als socis.
Cal Segle (pl. Major, 15), és un edifici de planta baixa i dos pisos fou promogut a començament del segle XX per un comerciant barceloní. Als baixos hi hagué una botiga de nom "el Siglo", que li ha donat nom a l’edifici.
Es tracta d’un edifici cobert amb teula a una sola vessant, amb un balcó de ferro forjat amb motius florals que dona la volta a l'edifici de forma parcial. Durant la dècada dels vuitanta es reformà la construcció, perdent així tots els elements que el caracteritzaven. Tenia tant sol un pis i, on avui trobem el segon pis, hi havia una terrassa amb una balustrada de pedra i les obertures del primer pis eren totes motllurades.
Al núm. 9 de la plaça trobem el Casal Català Republicà, un edifici de planta baixa, primer pis i golfes, que la família Pubill arrendà per fer-ne un casal on hi tenien lloc tertúlies, actes polítics i altres activitats lúdiques, fins la Guerra Civil. Després de la guerra el seu propietari hi posà una fleca que es mantingué fins a la dècada dels anys setanta. Entre 1991 i 1998 es remodelà i actualment torna a fer-se servir com a habitatge.
L’edificació fou bastida amb grans pedres irregulars després arrebossades de blanc i sòcol de pedra a la part inferior. El més característic de l'edifici és la tribuna que ocupa el primer pis i les golfes. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures i enmig sobresurt la tribuna que s'alça fins al pis superior; en aquest, la barana imita la textura dels troncs d'un arbre.
A la planta baixa hi trobem dues portades: envoltant la petita, avui transformada en porta de garatge, hi havia un arc amb la data de 1858, que avui ha desaparegut sota l'arrebossat. L'altre, avui única porta d'entrada, és més gran i de portes massisses de fusta.
La Casa Pubill (pl. Major, 7), construïda davant per davant de la Casa Piñol per la família Mor, quan van eixir del clos del castell, és un dels casals més important del poble. La casa delimita per dos dels seus costats la plaça Major, ja que l’edifici té forma de L.
El cos principal, on hi ha la porta i la finestra principal, consta de planta baixa, pis i golfes. El cos transversal, que gira cap al carrer Major, està concebut com una galeria porxada, oberta amb grans arcs de mig punt. El portal és rectangular, amb llinda i brancals de pedra. Està presidit per un escut on hi ha la data de 1759 i el cognom de la família Mor, propietària de la casa.
Finalment, el nostre tomb per la vila ens portarà a descobrir altres elements singulars com la Font de la plaça de la Font, plaça creada a partir de l’enderroc d’una casa al costat del porxo del Mig o de Cal Capitano. La font està protegida per un arc ogival que formava part de la casa derruïda. La pica de pedra també és antiga, portada des d'algun mas del terme.
