Nucli històric de Vilanova d'Escornalbou

És un poble que cal gaudir-lo mirant amunt, amb la mirada atenta als detalls i als racons que sovint passen desapercebuts. Caminant pels seus carrers, el temps sembla aturar-se en petites descobertes: una llinda treballada, una ombra antiga, una pedra col·locada amb cura.

Les cases amb dovelles datades es conserven en silenci, com testimonis de pedra d’un temps antic. Algunes conserven l’empremta del segle XVIII, quan les llindes es gravaven amb paciència i orgull, i la casa era alhora refugi i herència. La majoria, però, pertanyen al segle XIX, quan el poble creixia a cop d’ofici i esforç, i cada dovella parlava d’un passat de feina, família i arrelament.

Les pedres, gastades pel pas dels anys, encara sostenen portes que han vist entrar i sortir generacions senceres. Són cases que no criden, però expliquen; que no llueixen, però perduren. En les seves arcades hi ressona la memòria d’un poble fet de mans treballadores i de temps compartit.

A l'inici del carrer Cosme Toda, hem de parar atenció a tres modestes cases adossades de planta baixa i un pis. Al número 1 es notable la barana del balcó de ferro forjat, així com la barana del balcó amb totxos de ceràmica vidriada i les sanefes de ceràmica amb decoració vegetal; al número 3  trobem una façana culminada per un gran gerro de terracota i dues formes vegetals vidriades, amb una interessant finestra cega pintada; i al número 3 amb una façana més austera presidida per el relleu d’una figura femenina i un balcó del terrat amb totxos. Podem atrevir-nos a afirmar que els elements decoratius provenen de la fàbrica que Cosme Toda tenia a l’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en la fabricació de llosetes vidriades, rajoles, cairons, elements decoratius de ceràmica vidriada, mosaics i totxos premsats.

A l’entrada del poble destaquen diversos edificis fruit d’un petit exemple de la població a inicis del segle XX, entre els que destaca la casa de Cosme Toda. En primer lloc trobem l’edifici de la Cooperativa avui seu del Centre d’Acollida del Visitant i Centre d’Interpretació de l’Oli -conserva antiga maquinaria destinada a l’elaboració de l’oli-. L’edifici de la Cooperativa de Vilanova d’Escornalbou es va construir l’any 1967 gràcies al finançament de l’Instituto Nacional de Colonización, un organisme creat el 1939 pel règim franquista per impulsar la recuperació del sector agrícola després de la Guerra Civil. Aquest ens tenia com a objectiu modernitzar l’agricultura, tant augmentant la producció com dotant els pobles de les infraestructures necessàries.

En aquest context va néixer la Cooperativa Agrícola de Vilanova d’Escornalbou, destinada principalment a la producció d’oli d’oliva. L’edifici estava organitzat en tres sales, cadascuna dedicada a una fase del procés d’elaboració. A la primera sala es rebien, netejaven i pesaven les olives. Des d’allí, mitjançant un sistema mecànic, passaven a la sala de producció, on s’obtenia l’oli. Els residus sòlids del procés tornaven a l’entrada de la cooperativa per ser retirats en camions, mentre que els residus líquids es conduïen a la planta inferior, on es decantaven per extreure’n l’última part d’oli abans de ser evacuats. Aquest funcionament mostra com la cooperativa era una infraestructura clau per a la producció i l’organització agrícola del municipi.