Palau Reial del monestir de Santes Creus ***

El Palau era la residència de l'abat i el centre de l'administració del monestir. Les funcions de l'abat de Santes Creus anaven més enllà de la direcció espiritual i del govern d ela comunitat monàstica, ja que tenia obligacions com a senyor feudal i com a representant de l'estament eclesiàstic a les Corts. A més, va gaudir durant molt de temps d'una estreta vinculació amb la corona, gràcies al títol de capellà major reial que ostentaven els abats de Santes Creus. L'administració d'aquest poder implicava, doncs, tenir contactes constants amb l'exterior, fet que justificaria el manteniment d'una residència pròpia, a través de la qual expressaria el poder del monestir.

A Santes Creus, el primer palau se situa en un extrem del claustre posterior, amb accés directe a l'exterior. L'edifici va mantenir aquesta funció fins al segle XVI, en què la residència abacial es traslladà a la plaça de Sant Bernat. És un exemple reeixit de palau gòtic, on l'edifici no presenta una homogeneïtat total, a causa de les remodelacions que s'hi van produir amb el temps i que hi van incorporar elements que testimonien la força del monestir més enllà de l'època medieval.

L'estructura de l'edifici es definí en gran part a la segona meitat del segle XIV, dins un ambiciós projecte de remodelació, impulsat per l'abat Guillem Ferrera (1347-1375), que afectà la part posterior del monestir. Fou en aquell moment que, juntament amb el claustre, s'aixecà la façana del palau i el seu pati principal, de manera que el conjunt quedava ordenat al voltant de dos patis contigus.

L'estructura de l'edifici es definí en gran part a la segona meitat del segle XIV, dins un ambiciós projecte de remodelació, impulsat per l'abat Guillem Ferrera (1347-1375), que afectà la part posterior del monestir. Fou en aquell moment que, juntament amb el claustre, s'aixecà la façana del palau i el seu pati principal, de manera que el conjunt quedava ordenat al voltant de dos patis contigus.

L'accés des del claustre està cobert per un embigat amb decoracions heràldiques pintades amb l'escut reial, el del monestir i el de l'abat Andreu Porta (1380-1404). Seguint l'estructura pròpia dels palaus gòtics, una escala exterior condueix a la planta noble, on hi havia la residència de l'abat, mentre que les estances superiors es destinaven al servei. La qualitat dels elements decoratius, introduïts progressivament, per diferents abats, el converteixen en l'espai més destacat del palau.

L'accés des del claustre està cobert per un embigat amb decoracions heràldiques pintades amb l'escut reial, el del monestir i el de l'abat Andreu Porta (1380-1404). Seguint l'estructura pròpia dels palaus gòtics, una escala exterior condueix a la planta noble, on hi havia la residència de l'abat, mentre que les estances superiors es destinaven al servei. La qualitat dels elements decoratius, introduïts progressivament, per diferents abats, el converteixen en l'espai més destacat del palau.

El palau té un segon pati, actualment no visitable, que comunicava directament amb l'exterior a través d'un gran portal. Possiblement per raons de seguretat, les dependències i galeries que s'obren al seu voltant no eren accessibles directament des d'aquest pati, que només es comunicava amb les cavallerisses, l'antiga torre de l'homenatge i el pati principal.

La galeria de la planta noble es tracta en realitat, es tracta de dues galeries contigües, construïdes per encàrrec de dos abats diferents, com assenyalen els escuts respectius. Ambdues tenen arcs ogivals, però ni els suports ni el traç dels arcs no són iguals. Sota la galeria s'aixopluguen una porta emmarcada per guixeries en forma d'arc conopial, del segle XVI, i una porta renaixentista. Entre les estances del primer pis destaca l’oratori, una cambra coberta per una volta estrellada de rajola i guix decorada amb l'escut de Santes Creus i l'emblema de l'abat Jaume Valls (1534 i 1560).

L'última planta, afegida en temps de l'abat Jaume Valls (1534-1560), està constituïda per una galeria d'arcs sobre pilars hexagonals, amb decoracions d'estuc. Al segon pis hi ha una cambra presidida per l'escut de l'abat Nogués, del 1605. L'antiga torre de l'homenatge, convertida en presó, va quedar integrada en el conjunt del palau abacial, però encara és reconeixedora des de l'exterior.