Panteó reial i tombes reials del monestir de Poblet ***

Poblet es va convertir en lloc d’enterrament de reis i reines de la Corona d’Aragó i també d’altres personalitats de la noblesa de les quals trobem les seves tombes en diferents parts del monestir (claustres, interior de l’església..) apart dels seus abats. Alfons el Cast va ser el primer monarca en ser enterrat al monestir. El rei Jaume I, un dels benefactors dels monestir, poc abans de la seva mort es va convertir en monjo cistercenc (1276) per ser enterrat a Poblet. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial de Poblet (quan els seus predecessors ja estaven enterrats al recinte monàstic) i es va fer càrrec d'organitzar la seva construcció, en la qual van participar els grans escultors de l'època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquest moment es va prendre la decisió d'organitzar les tombes en arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.

El 1835 la desamortització de Mendizábal obligà a la comunitat que tenia 70 monjos a exclaustrar-se i el monestir quedà en mans dels espoliadors. Els Panteons Reials (ss. XIV-XV) i el dels Cardona (s. XVII) foren destruïts el 1836. Les restauracions començaren el 1844 i van continuar el 1850,1854,1876 i 1880. Ramon Salas i Ricomà féu un projecte general de restauració el 1926 que continuà fins el 1930. Destacable és la restauració dels Panteons Reials portada a terme per Franscesc  Monravà i Frederic Marés entre 1942 i 1944, que dignificà els enterraments dels monarques de la Corona d’Aragó i li donà l’esplendor que avui podem admirar.