El parc de la Font Vella, que acull un berenador sota els plataners, és un espai urbà constituït bàsicament per dos elements que el doten de singularitat, la Font Vella i l’ermita de Sant Cristòfol. La font, que està constituïda per un frontal de pedra situat un metre per sota la rasant en un espai esglaonat de pedres ben escairades, presenta trets netament neoclàssics. Així els tres brocals de la font resten flanquejats per pilastres amb frontó triangular al damunt.
Vora la font trobem l’ermita de Sant Cristòfol bastida els anys 50 del segle XX. La seva planta el·líptica la dota de singularitat. És un edifici d’una sola nau i absis rectangular. La precedeix un porxo fet amb dues pilastres metàl·liques. El campanar és un mur vertical incorporat al cos de la capella d’alçat trapezoïdal amb un espai obert a la part superior per la campana. La coberta exterior de la capella és en pendent plana.
L’interior té el sostre en pendent, fet mitjançant revoltons de formigó i bigues vistes. Està presidit per una imatge del sant i unes pintures al·legòriques. El paviment és a dos nivells, trobant-se l’altar al superior. Rep il·luminació a través de finestres verticals.
La ubicació de l’ermita s’explica segurament a través de l’existència anterior de la font vella, deu natural molt antiga que abastava tota la població i que, encara avui, raja regularment.
